Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

venir

<title type="display">venir</title>

[També vindre]

[! Conjugació: vens, ve, venen, vine]

verb

Traslladar-se al lloc on és, on era o on serà la persona que parla o la persona a qui es parla. Si vens aquesta tarda al cinema et tornaré el teu llibre. Avui vindré a sopar a casa teva, d'acord?
Estar situada una cosa després d'una altra. Després del dimarts ve el dimecres. Si aquest any fas deu anys, l'any que ve en faràs onze.
Provenir. El cafè que ve de Colòmbia és molt bo.
Venir son, venir singlot, venir mal de cap, etc., és començar-ho a notar, aparèixer. Si ens ve una idea al cap és que se'ns acudeix.

frase feta

Diem que una persona ve de l'hort quan no està al corrent del que passa.
Diem que veiem venir algú quan endevinem les seves intencions, sabem el que farà.

adveniment, advenir, sobrevenir, venidor

venir

També vindre Conjugació vens, ve, venen, vine verb Traslladar-se al lloc on és, on era o on serà la persona que parla o la persona a qui es parla Si vens aquesta tarda al cinema et tornaré el teu llibre Avui vindré a sopar a casa teva, d'acord Estar situada una cosa després d'una altra Després del dimarts ve el dimecres Si aquest any fas deu anys, l'any que ve en faràs onze Provenir El cafè que ve de Colòmbia és molt bo Venir son, venir singlot, venir mal de cap, etc, és començar-ho a notar, aparèixer Si ens ve una idea al cap és que se'ns acudeix frase feta Diem que una persona ve de l'…

■ venir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venir</title>

Etimologia: del ll. venīre, íd. 1a font: 1100

verb

intransitiu

1. Transportar-se d’un lloc al lloc on és, era o serà en el moment de l’acció la persona que parla o a qui hom parla (amb un moviment contrari al designat per anar) o a un lloc lligat tant amb el qui parla com amb aquell a qui hom parla (amb un moviment que coincideix amb el designat per anar). Vine, que et vull dir una cosa. Vols venir a passejar? Algun dia et vindré a veure. Vindré a sopar a casa teva quan surtis de treballar.
2. Procedir. Uns costums vinguts d’Amèrica. El vent ve del nord.
3. venir amb (algú) Acompanyar-lo. Ell també va venir amb nosaltres.
4. venir de l’hort figuradament No estar al corrent del que passa.
5. veure venir (algú) figuradament Penetrar les seves intencions.
1. En una successió de llocs a recórrer, els primers a recórrer, el primer a aparèixer en l’escena d’una acció. Després de Sitges ve Vilanova.
2. En una successió d’èpoques futures, les primeres a què hom s’acosta, la primera a aparèixer temporalment. Ara ve l’hivern amb els seus freds. La setmana que ve, l’any que ve.
3. En una successió d’esdeveniments futurs, els primers a què hom s’acosta, el primer a aparèixer. Després de les rialles venen les ploralles.
4. Treure origen, provenir. Venir de bona família. Això no ve d’ara: ja ve de lluny.
5. Seguir-se, ésser la conseqüència natural. El seny ve amb els anys.
6. Resultar. Això ve a meitat de preu.
7. Acostar-se la collita d’un producte natural, fer aparició en el mercat. Aviat vindran les cireres. Unes patates que venen molt primerenques.
8. Produir-se en un ésser viu un fenomen fisiològic o anímic. Venir son, el singlot. Venir una idea.
9. Assolir, aconseguir, de fer un acte, ésser posat en una situació. Venir a pobresa. Venir a madurament un gra.
10. ara ve quan el maten (o ara ve la bona) figuradament i col·loquialment Frase amb què hom crida l’atenció sobre un esdeveniment important que ha de tenir lloc, o sobre la qüestió important d’allò que explica.
11. venir bé (o malament) Anar bé (o malament). Ara no em ve bé d’anar-hi.
1. Ésser d’una manera determinada amb relació a quelcom. Aquestes sabates em venen petites. Ve com l’anell al dit.
2. venir (a algú) de Dependre d’una quantitat, d’un temps, etc., per a poder fer una cosa. Ens va venir de cinc minuts per a poder agafar el tren. Torna-me’l quan l’hagis llegit, no em ve pas d’una setmana. És generós perquè no li ve d’un duro.
3. no venir d’aquí (o d’això) Frase que es diu per indicar que allò que s’ha dit abans no té importància, no pot impedir una altra cosa. No t’hi amoïnis, no ve d’aquí. No vindrà d’aquí si no m’ho pots tornar.
4. venir prim (o venir d’un no res) Estar a punt de succeir una cosa, però no arribar a succeir. Ha vingut d’un no res com no em poso a cridar. Li ha vingut prim que no caigués.
Precedint un infinitiu introduït per la preposició a, indica la realització aproximada de l’acció de l’infinitiu. Tots els candidats venen a dir el mateix.
venir-se’n Un sostre, una volta, etc., enfonsar-se, caure al damunt.
vinga!
1. Exclamació que hom utilitza per a demanar una cosa que hom desitja tenir tot seguit. Vinga música!
2. Exclamació utilitzada per a indicar el caràcter apressat, insistent o durador d’una acció o objecte. Ens vam escapar, i vinga córrer per carrers i places! Vinga sales i més sales!

■ venir

verb intransitiu Transportar-se d’un lloc al lloc on és, era o serà en el moment de l’acció la persona que parla o a qui hom parla amb un moviment contrari al designat per anar o a un lloc lligat tant amb el qui parla com amb aquell a qui hom parla amb un moviment que coincideix amb el designat per anar Vine, que et vull dir una cosa Vols venir a passejar Algun dia et vindré a veure Vindré a sopar a casa teva quan surtis de treballar Procedir Uns costums vinguts d’Amèrica El vent ve del nord venir amb algú Acompanyar-lo Ell també va venir amb nosaltres venir de l’hort figuradament No estar…

venir

<title type="display">venir</title>

Pronúncia: bəní

verb intransitiu

venir. Vols venir a passejar?, veux-tu venir te promener? .
• [amb algú] accompagner.
[procedir] venir, provenir. El petroli ve d'Aràbia, le pétrole vient d'Arabie. El vent ve del nord, le vent vient du nord.
[en una successió] venir. Després de la primavera ve l'estiu, après le printemps vient l'été. La setmana que ve, l'any que ve, la semaine prochaine, l'année prochaine.
[provenir] venir, procéder. Venir de bona família, procéder d'une bonne famille.
venir, arriver. El seny ve amb els anys, la raison vient avec l'âge.
[resultar] être. El sucre ve a un euro el quilo, le sucre est à un euro le kilo.
venir. Ella ve amb mi, elle vient avec moi.
[la collita d'un producte] arriver. Ve el temps de les maduixes, la saison des fraises arrive.
venir, avoir tr. Venir son, avoir sommeil. Venir el singlot, avoir le hoquet.
aller, convenir. Aquesta fusta em vindrà bé per a adobar la porta, ce bois me conviendra bien pour réparer la porte.
sombrer. Venir a pobresa, sombrer dans la pauvreté.
être. Aquestes sabates em venen petites, ces souliers me sont petits.
[assolir, aconseguir] parvenir. Venir a madurament el blat, le blé, parvenir à maturité.
ara vinc! j'arrive!
fer venir [algú] faire venir quelqu'un.
no ve d'aquí! (no ve d'això!) [tant se val!] c'est égal (cela n'a aucune importance)! No em ve d'aquí, ça m'est bien égal (je m'en fiche, je m'en balance) .
• [temps] No em ve d'aquí, je ne suis pas pressé -e (j'ai tout mon temps).
que ve [vinent] prochain -e.
venir a menys déchoir (tomber en déchéance).
venir bé [anar bé] aller bien. Ara no em ve bé d'anar-hi, maintenant cela ne me va pas bien d'y aller.
venir de l'hort figuradament [no estar al corrent del que passa] tomber des nues.
venir de lluny venir de loin.
venir malament [anar malament] aller mal.
venir molt bé figuradament [oportunament] tomber à merveille (à pic, à point, bien tomber, venir à point).
venir prim (d'un no res) [estar a punt] faillir (s'en falloir de peu). Ha vingut prim que no perdéssim el tren, il s'en est fallu de peu que nous ne manquions le train (nous avons failli manquer le train).
venir-se'n [enfonsar-se un sostre, una volta] s'effondrer.
veure venir figuradament [algúpenetrar les seves intencions] voir venir quelqu'un.
vinc! je viens (j'arrive)!
vinc corrents (de seguida) je viens tout de suite.
vinga! allons (allez)!.
• [indicant insistència, repetició] vas-y (vas-y que).

venir

verb intransitiu venir Vols venir a passejar , veux-tu venir te promener • amb algú accompagner procedir venir , provenir El petroli ve d'Aràbia , le pétrole vient d'Arabie El vent ve del nord , le vent vient du nord en una successió venir Després de la primavera ve l'estiu , après le printemps vient l'été La setmana que ve, l'any que ve , la semaine prochaine, l'année prochaine provenir venir , procéder Venir de bona família , procéder d'une bonne famille venir , arriver El seny ve amb els anys , la raison vient avec l'âge resultar être El sucre ve a un euro el quilo…

venir [o vindre]

<title type="display">venir<hi rend="plain"> [o </hi>vindre<hi rend="plain">]</hi></title>

→ arribar.
revenir, tornar a venir, retornar.
comparèixer. Quan ens posàvem a taula ha comparegut en Tal a dinar.
sortir, en frases com d'on surts, ara?
acudir (→)
provenir (→)
→ resultar.
→ procedir.
caure. Caure, la nit. Un profund silenci caigué sobre nosaltres.
ploure (fig.). Ploure calamitats, felicitacions.
Venir de gust: Abellir. Apetir. Venir de grat.
Venir bé: Escaure.

venir [o vindre]

→ arribar revenir , tornar a venir, retornar comparèixer Quan ens posàvem a taula ha comparegut en Tal a dinar sortir , en frases com d'on surts, ara acudir → provenir → → resultar → procedir caure Caure, la nit Un profund silenci caigué sobre nosaltres ploure fig Ploure calamitats, felicitacions Venir de gust Abellir Apetir Venir de grat Venir bé Escaure © Manuel Franquesa