<title type="display">venjador</title>
Pronúncia: bəɲʒəðó
adjectiu i masculí i femení vengeur -eresse.
Es mostren 594823 resultats
venjament
<title type="display">venjament</title>
Pronúncia: bəɲʒəmén
masculí venjança.
venjament
masculí venjança
■
venjament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venjament</title>
Accessory
Etimologia: de venjar 1a font: s. XIV, Llull
Body
masculí Venjança.
■
venjament
masculí Venjança
venjament
<title type="display">venjament</title>
Pronúncia: bəɲʒəmén
venjament
masculí antigament venjança
venjança
<title type="display">venjança</title>
-
femení
- Rache f.
- venjança de sang Blutrache f.
- prendre venjança d'(algú) sich an jemandem rachen.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
venjança
femení Rache f venjança de sang Blutrache f prendre venjança d'algú sich an jemandem rachen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
venjança
<title type="display">venjança </title>
Body
- nòm f Accion e efècte de venjar.
Català: venjança
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
venjança
nòm f Accion e efècte de venjar Català venjança © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
venjança
<title type="display">venjança</title>
Pronúncia: bəɲʒánsə
femení vengeance. Clamar (cridar) venjança, crier vengeance. Demanar venjança, demander vengeance. Prendre venjança, tirer vengeance.
venjança
femení vengeance Clamar cridar venjança , crier vengeance Demanar venjança , demander vengeance Prendre venjança , tirer vengeance
■
venjança
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venjança</title>
Accessory
Etimologia: de venjar 1a font: s. XIII, Desclot
Body
-
femení
-
- Punició, dany, greuge, etc., que hom infligeix a algú per tal de satisfer el seu ressentiment per un greuge o un dany inferit per aquest a ell o a altri. La venjança serà terrible. Demanar, cridar, venjança. Una ofensa que clama venjança.
- prendre venjança Venjar-se.
- venjança de sang etnografia i religió Dret antic, reconegut en molts pobles, que permetia al parent més pròxim d’una víctima d’executar l’assassí —o, sovint, algun membre de la seva família— o de prendre personalment la venjança, sense intervenció del poder públic.
- Desig de venjança.
■
venjança
femení Punició, dany, greuge, etc, que hom infligeix a algú per tal de satisfer el seu ressentiment per un greuge o un dany inferit per aquest a ell o a altri La venjança serà terrible Demanar, cridar, venjança Una ofensa que clama venjança prendre venjança Venjar-se venjança de sang etnografia i religió Dret antic, reconegut en molts pobles, que permetia al parent més pròxim d’una víctima d’executar l’assassí —o, sovint, algun membre de la seva família— o de prendre personalment la venjança, sense intervenció del poder públic Desig de venjança