Es mostren 594828 resultats

venjar


<title type="display">venjar</title>

    1. INFINITIU

    1. venjar

    2. GERUNDI

    1. venjant

    3. PARTICIPI

    1. venjat
    2. venjada
    3. venjats
    4. venjades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. venjo
      2. venges
      3. venja
      4. vengem
      5. vengeu
      6. vengen

      2. IMPERFET

      1. venjava
      2. venjaves
      3. venjava
      4. venjàvem
      5. venjàveu
      6. venjaven

      3. PASSAT

      1. vengí
      2. venjares
      3. venjà
      4. venjàrem
      5. venjàreu
      6. venjaren

      4. FUTUR

      1. venjaré
      2. venjaràs
      3. venjarà
      4. venjarem
      5. venjareu
      6. venjaran

      5. CONDICIONAL

      1. venjaria
      2. venjaries
      3. venjaria
      4. venjaríem
      5. venjaríeu
      6. venjarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vengi
      2. vengis
      3. vengi
      4. vengem
      5. vengeu
      6. vengin

      2. IMPERFET

      1. vengés
      2. vengessis
      3. vengés
      4. vengéssim
      5. vengéssiu
      6. vengessin

    6. IMPERATIU

    1. venja
    2. vengi
    3. vengem
    4. vengeu
    5. vengin

venjar

INFINITIU venjar GERUNDI venjant PARTICIPI venjat venjada venjats venjades INDICATIU PRESENT venjo venges venja vengem vengeu vengen IMPERFET venjava venjaves venjava venjàvem venjàveu venjaven PASSAT vengí venjares venjà venjàrem venjàreu venjaren FUTUR venjaré venjaràs venjarà venjarem venjareu venjaran CONDICIONAL venjaria venjaries venjaria venjaríem venjaríeu venjarien SUBJUNTIU PRESENT vengi vengis vengi vengem vengeu vengin IMPERFET vengés vengessis vengés vengéssim vengéssiu vengessin IMPERATIU venja vengi vengem vengeu vengin
Diccionari der aranés

venjar

<title type="display">venjar </title>

    v tr Respóner a ua ofensa o mau recebut causant ua auta ofensa o mau ath qui l’a realizat.

    Català: venjar; venjar-se de


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

venjar

v tr Respóner a ua ofensa o mau recebut causant ua auta ofensa o mau ath qui l’a realizat Català venjar venjar-se de © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

venjar


<title type="display">venjar</title>

    verb transitiu
  1. vengar.
    2. verb pronominal
  2. [prendre venjança] vengarse, tomar venganza. Venjar-se d'algú, d'una ofensa, vengarse de alguien, de una ofensa.

venjar

verb transitiu vengar verb pronominal prendre venjança vengarse , tomar venganza Venjar-se d'algú, d'una ofensa , vengarse de alguien, de una ofensa
Diccionari de sinònims Franquesa

venjar


<title type="display">venjar</title>

  1. rentar una ofensa (fig.)
  2. (venjar-se pron.)
    prendre venjança
    revenjar-se (→)
    pagar amb la mateixa moneda
    resquitar-se (d'una ofensa, d'un tort)
    Compareu: portar-la votada a algú: tenir el propòsit de venjar-se.



© Manuel Franquesa

venjar

rentar una ofensa fig venjar-se pron prendre venjança revenjar-se → pagar amb la mateixa moneda resquitar-se d'una ofensa, d'un tort Compareu portar-la votada a algú tenir el propòsit de venjar-se © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venjar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venjar</title>

Etimologia: del ll. vĭndĭcare ‘reclamar; venjar’ 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
  1. transitiu Prendre venjança d’una ofensa, un dany, un greuge, etc. Els catalans venjaren la mort de llur capità.
    1. transitiu Castigar l’ofensa, el dany, etc., inferits a algú. Ell ha venjat el seu pare.
    2. transitiu per extensió Venjar algú el seu honor.
    3. pronominal Satisfer-se causant dany a algú en compensació d’una ofensa o un dany causat per ell. Venjar-se d’algú, d’una ofensa.

■ venjar

verb transitiu Prendre venjança d’una ofensa, un dany, un greuge, etc Els catalans venjaren la mort de llur capità transitiu Castigar l’ofensa, el dany, etc, inferits a algú Ell ha venjat el seu pare transitiu per extensió Venjar algú el seu honor pronominal Satisfer-se causant dany a algú en compensació d’una ofensa o un dany causat per ell Venjar-se d’algú, d’una ofensa
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

venjar


<title type="display">venjar</title>

    verb transitiu
  1. rächen.
  2. verb reflexiu venjar-se d'(algú) an jemandem Rache nehmen, sich an jemandem rächen.
  3. venjar-se d'(una cosa) sich für etwas rächen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

venjar

verb transitiu rächen verb reflexiu venjar-se d'algú an jemandem Rache nehmen, sich an jemandem rächen venjar-se d'una cosa sich für etwas rächen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

venjar

venjar

verb transitiu vendicare verb pronominal vendicarsi Venjar-se d'una ofensa , vendicarsi di una offesa
DIDAC Diccionari escolar

venjar

<title type="display">venjar</title>

[! Conjugació: amb G davant E, I]
verb Dur a terme una venjança. Els almogàvers van venjar la mort de Roger de Flor i altres capitans. Algunes religions consideren que venjar-se és una falta.
venjatiu, venjativa

venjar

Conjugació amb G davant E, I verb Dur a terme una venjança Els almogàvers van venjar la mort de Roger de Flor i altres capitans Algunes religions consideren que venjar-se és una falta venjatiu , venjativa
Diccionari Català francès

venjar

venjar

verb transitiu venger verb pronominal prendre venjança se venger , tirer vengeance
Diccionari Català Alemany

venjatiu
-iva

venjatiu
-iva

adjectiu rach-süchtig, -gierig acte venjatiu Racheakt m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat