Es mostren 594844 resultats

■ venjança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venjança</title>

Etimologia: de venjar 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
    1. Punició, dany, greuge, etc., que hom infligeix a algú per tal de satisfer el seu ressentiment per un greuge o un dany inferit per aquest a ell o a altri. La venjança serà terrible. Demanar, cridar, venjança. Una ofensa que clama venjança.
    2. prendre venjança Venjar-se.
    3. venjança de sang etnografia i religió Dret antic, reconegut en molts pobles, que permetia al parent més pròxim d’una víctima d’executar l’assassí —o, sovint, algun membre de la seva família— o de prendre personalment la venjança, sense intervenció del poder públic.
  2. Desig de venjança.

■ venjança

femení Punició, dany, greuge, etc, que hom infligeix a algú per tal de satisfer el seu ressentiment per un greuge o un dany inferit per aquest a ell o a altri La venjança serà terrible Demanar, cridar, venjança Una ofensa que clama venjança prendre venjança Venjar-se venjança de sang etnografia i religió Dret antic, reconegut en molts pobles, que permetia al parent més pròxim d’una víctima d’executar l’assassí —o, sovint, algun membre de la seva família— o de prendre personalment la venjança, sense intervenció del poder públic Desig de venjança
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

venjança

venjança

femení o venjament masculí vendetta || prendre venjança vendicarsi, prendere o far vendetta || venjança de sang vendetta di sangue
Diccionari Català Anglès

venjança

venjança

femení vengeance , revenge retaliation
DIDAC Diccionari escolar

venjança

<title type="display">venjança</title>

nom femení Una venjança és un dany o un perjudici que una persona causa a una altra per tal de tornar-li el mal que aquesta li havia fet abans a ella o a algú conegut.

venjança

nom femení Una venjança és un dany o un perjudici que una persona causa a una altra per tal de tornar-li el mal que aquesta li havia fet abans a ella o a algú conegut
Diccionari de sinònims Franquesa

venjança [o venjament]

venjança [o venjament]

venja o revenja represàlies rèplica fig Al dany causat pel seu veí, ell no feu esperar gens la seva rèplica vindicta , acció de reclamar davant la llei el càstig del culpable © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

venjar

venjar

verb transitiu to avenge verb pronominal venjar-se d’algú to take revenge on someone , avenge oneself
Conjugador Català

venjar


<title type="display">venjar</title>

    1. INFINITIU

    1. venjar

    2. GERUNDI

    1. venjant

    3. PARTICIPI

    1. venjat
    2. venjada
    3. venjats
    4. venjades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. venjo
      2. venges
      3. venja
      4. vengem
      5. vengeu
      6. vengen

      2. IMPERFET

      1. venjava
      2. venjaves
      3. venjava
      4. venjàvem
      5. venjàveu
      6. venjaven

      3. PASSAT

      1. vengí
      2. venjares
      3. venjà
      4. venjàrem
      5. venjàreu
      6. venjaren

      4. FUTUR

      1. venjaré
      2. venjaràs
      3. venjarà
      4. venjarem
      5. venjareu
      6. venjaran

      5. CONDICIONAL

      1. venjaria
      2. venjaries
      3. venjaria
      4. venjaríem
      5. venjaríeu
      6. venjarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vengi
      2. vengis
      3. vengi
      4. vengem
      5. vengeu
      6. vengin

      2. IMPERFET

      1. vengés
      2. vengessis
      3. vengés
      4. vengéssim
      5. vengéssiu
      6. vengessin

    6. IMPERATIU

    1. venja
    2. vengi
    3. vengem
    4. vengeu
    5. vengin

venjar

INFINITIU venjar GERUNDI venjant PARTICIPI venjat venjada venjats venjades INDICATIU PRESENT venjo venges venja vengem vengeu vengen IMPERFET venjava venjaves venjava venjàvem venjàveu venjaven PASSAT vengí venjares venjà venjàrem venjàreu venjaren FUTUR venjaré venjaràs venjarà venjarem venjareu venjaran CONDICIONAL venjaria venjaries venjaria venjaríem venjaríeu venjarien SUBJUNTIU PRESENT vengi vengis vengi vengem vengeu vengin IMPERFET vengés vengessis vengés vengéssim vengéssiu vengessin IMPERATIU venja vengi vengem vengeu vengin
Diccionari der aranés

venjar

<title type="display">venjar </title>

    v tr Respóner a ua ofensa o mau recebut causant ua auta ofensa o mau ath qui l’a realizat.

    Català: venjar; venjar-se de


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

venjar

v tr Respóner a ua ofensa o mau recebut causant ua auta ofensa o mau ath qui l’a realizat Català venjar venjar-se de © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

venjar


<title type="display">venjar</title>

    verb transitiu
  1. vengar.
    2. verb pronominal
  2. [prendre venjança] vengarse, tomar venganza. Venjar-se d'algú, d'una ofensa, vengarse de alguien, de una ofensa.

venjar

verb transitiu vengar verb pronominal prendre venjança vengarse , tomar venganza Venjar-se d'algú, d'una ofensa , vengarse de alguien, de una ofensa
Diccionari de sinònims Franquesa

venjar


<title type="display">venjar</title>

  1. rentar una ofensa (fig.)
  2. (venjar-se pron.)
    prendre venjança
    revenjar-se (→)
    pagar amb la mateixa moneda
    resquitar-se (d'una ofensa, d'un tort)
    Compareu: portar-la votada a algú: tenir el propòsit de venjar-se.



© Manuel Franquesa

venjar

rentar una ofensa fig venjar-se pron prendre venjança revenjar-se → pagar amb la mateixa moneda resquitar-se d'una ofensa, d'un tort Compareu portar-la votada a algú tenir el propòsit de venjar-se © Manuel Franquesa