Es mostren 594844 resultats

venjar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venjar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vĭndĭcare ‘reclamar; venjar’ 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    verb
  1. transitiu Prendre venjança d’una ofensa, un dany, un greuge, etc. Els catalans venjaren la mort de llur capità.
    1. transitiu Castigar l’ofensa, el dany, etc., inferits a algú. Ell ha venjat el seu pare.
    2. transitiu per extensió Venjar algú el seu honor.
    3. pronominal Satisfer-se causant dany a algú en compensació d’una ofensa o un dany causat per ell. Venjar-se d’algú, d’una ofensa.

venjar

venjar


<title type="display">venjar</title>

    verb transitiu
  1. rächen.
  2. verb reflexiu venjar-se d'(algú) an jemandem Rache nehmen, sich an jemandem rächen.
  3. venjar-se d'(una cosa) sich für etwas rächen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

venjar

venjar

venjar

venjar

<title type="display">venjar</title>

[! Conjugació: amb G davant E, I]
verb Dur a terme una venjança. Els almogàvers van venjar la mort de Roger de Flor i altres capitans. Algunes religions consideren que venjar-se és una falta.
venjatiu, venjativa

venjar

venjar

venjar

venjatiu
-iva

venjatiu
-iva

venjatiu

venjatiu

venjatiu
-iva

venjatiu
-iva

venjatiu
-iva

venjatiu
-iva

venjatiu
-iva

venjatiu
-iva