Es mostren 594828 resultats

verbal

verbal

verbal
-ale


<title type="display">verbal</title>

[m pl -aux]
Pronúncia: vɛʀbal -o
    adjectiu
  1. verbal. Promesse verbale, promesa verbal. Syntagme verbal, sintagma verbal.
  2. des paroles verbales irònicament paraules buides (o promeses sense valor).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verbal
-ale

verbal

verbal

verbal

<title type="display">verbal</title>

    adjectiu
  1. Que està relacionat amb el verb. L'infinitiu, el gerundi i el participi són formes verbals. Mengen pa amb xocolata és un sintagma verbal perquè la paraula més important és un verb: mengen .
  2. Que està relacionat amb la paraula i amb el llenguatge.
  3. Que es fa de paraula i no per escrit. En un contracte verbal no es firmen documents.
verbalisme

verbal

verbal

verbal

verbal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verbal</title>

Accessory
Etimologia: del ll. verbalis, íd. 1a font: 1390
Body
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la paraula.
    2. especialment Que té més a veure amb les paraules que no amb les idees que expressen. Un penediment purament verbal.
    3. especialment Que és fet, expressat, de paraula i no per escrit o per altres mitjans. Una ordre verbal. Un contracte verbal. Violència verbal.
    4. judici verbal dret processal Judici declaratiu, civil i ràpid, destinat a qüestions de mínima quantia, que es tramita de paraula, llevat dels extrems que en tot judici s’han de consignar necessàriament per escrit.
  1. gramàtica
    1. Relatiu o pertanyent al verb.
    2. adjectiu verbal Adjectiu que prové d’un participi i que no ha perdut totalment la seva natura verbal, com ara bullent en aigua bullent.
    3. substantiu verbal Infinitiu.

verbal

verbal

verbal

Verbal-

Verbal-

verbalement

verbalement

Verbalinjurie

Verbalinjurie