<title type="display">verdejar</title>
- Tornar-se verda o ser verda alguna cosa. A la primavera els camps verdegen.
- Una fruita verdeja quan encara no és madura.
[! Conjugació: amb G davant E, I]
verb
Es mostren 594828 resultats
verdejar
verdejar
Conjugació amb G davant E, I verb Tornar-se verda o ser verda alguna cosa A la primavera els camps verdegen Una fruita verdeja quan encara no és madura
■
verdejar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verdejar</title>
Accessory
Etimologia: de verd 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
-
verb
intransitiu
- Mostrar-se verd, tirar a verd. Els camps comencen a verdejar.
- Ésser verd, no ésser encara madur. No mengis aquestes prunes, que verdegen.
- Tirar a verd, obscè. Els seus escrits sovint verdegen.
■
verdejar
verb intransitiu Mostrar-se verd, tirar a verd Els camps comencen a verdejar Ésser verd, no ésser encara madur No mengis aquestes prunes, que verdegen Tirar a verd, obscè Els seus escrits sovint verdegen
verdejar
<title type="display">verdejar</title>
Pronúncia: bərdəʒá
-
verb intransitiu
- [mostrar-se verd] verdir, verdoyer.
- [la fruita] être vert -e, ne pas être mûr -e. Aquestes pomes encara verdegen, ces pommes ne sont pas encore mûres.
- figuradament [tirar a obscè] être quelque peu obscène (grivois -e).
verdejar
verb intransitiu mostrar-se verd verdir , verdoyer la fruita être vert -e , ne pas être mûr -e Aquestes pomes encara verdegen , ces pommes ne sont pas encore mûres figuradament tirar a obscè être quelque peu obscène grivois -e
verdelet
-ette
<title type="display">verdelet</title>
Pronúncia: vɛʀdəlɛ -ɛt
adjectiu vin verdelet antigament i regionalisme vi massa verd.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
verdelet
-ette
adjectiu vin verdelet antigament i regionalisme vi massa verd © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
verdenken
<title type="display">verdenken</title>
-
verb intransitiu
- verargen.
- übelnehmen.
© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
verdenken
verb intransitiu verargen übelnehmen © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
verdeo
<title type="display">verdeo</title>
masculí recol·lecció de l'oliva f.
verdeo
masculí recollecció de l'oliva f
verdeoscuro
-ra
<title type="display">verdeoscuro</title>
adjectiu verd fosc.
verdeoscuro
-ra
adjectiu verd fosc
Verderb
<title type="display">Verderb</title>
-
masculí (singular)
- eclesiàstic, teològic perdició f.
- economia ruïna f, naufragi fig.
- auf Gedeih u. Verderb a les bones i a les males, a tot risc.
© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Verderb
masculí singular eclesiàstic, teològic perdició f economia ruïna f , naufragi fig auf Gedeih u Verderb a les bones i a les males, a tot risc © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
verderben
<title type="display">verderben</title>
-
verb transitiu
[verdirbt, verdarb, hat verdorben]
- fer malbé, espatllar, malmetre.
- deteriorar.
- avariar.
- figurat corrompre, depravar, malejar, pervertir.
- verb intransitiu [ist verdorben] fer-se malbé, malmetre’s.
- corrompre’s, podrir-se.
- espatllar-se.
- perdre’s.
- arruïnar-se.
- es mit j-m verderben enemistar-se amb alg.
- die Freude (das Fest) verderben aigualir la joia (la festa).
- es mit k-m verderben wollen (voler) nedar entre dues aigües.
- s. den Magen verderben fer-se malbé l’estómac.
© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
verderben
verb transitiu verdirbt, verdarb, hat verdorben fer malbé, espatllar, malmetre deteriorar avariar figurat corrompre, depravar, malejar, pervertir verb intransitiu ist verdorben fer-se malbé, malmetre’s corrompre’s, podrir-se espatllar-se perdre’s arruïnar-se es mit j-m verderben enemistar-se amb alg die Freude das Fest verderben aigualir la joia la festa es mit k-m verderben wollen voler nedar entre dues aigües s den Magen verderben fer-se malbé l’estómac © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU