verb intransitiu
1. verargen.
2. übelnehmen.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí (singular)
1. eclesiàstic, teològic perdició f.
2. economia ruïna f, naufragi fig.
3. auf Gedeih u. Verderb a les bones i a les males, a tot risc.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [verdirbt, verdarb, hat verdorben]
1. fer malbé, espatllar, malmetre.
2. deteriorar.
3. avariar.
4. figurat corrompre, depravar, malejar, pervertir.
5. verb intransitiu [ist verdorben] fer-se malbé, malmetre’s.
6. corrompre’s, podrir-se.
7. espatllar-se.
8. perdre’s.
9. arruïnar-se.
10. es mit j-m verderben enemistar-se amb alg.
11. die Freude (das Fest) verderben aigualir la joia (la festa).
12. es mit k-m verderben wollen (voler) nedar entre dues aigües.
13. s. den Magen verderben fer-se malbé l’estómac.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre (singular)
1. perdició f.
2. ruïna f.
3. j-n ins Verderben stürzen precipitar alg a la perdició.
4. Verderben bringend verderbenbringend.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu fatal, funest, nefast .


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-s, -] corruptor.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. danyós, nociu, perniciós.
2. ruïnós.
3. [Esswaren] alterable, corruptible, putrescible.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular [-se] corrupció, degeneració, depravació, perversió.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU