Es mostren 594828 resultats

verderón
-ona


<title type="display">verderón</title>

    adjectiu
  1. [verdoso] verdós -osa, verdosenc -a.
    2. masculí
  2. ornitologia [Carduelis chloris] verdum, verderol.
  3. zoologia [berberecho] catxel, escopinya de gallet f, copinya f.

verderón
-ona

adjectiu verdoso verdós -osa , verdosenc -a masculí ornitologia Carduelis chloris verdum , verderol zoologia berberecho catxel , escopinya de gallet f , copinya f
Diccionari Català Anglès

verdesca

verdesca

femení foliage
Diccionari Català Alemany

verdesca

verdesca

femení balear Laubwerk n gastronomia Grünes n figuradament Obszönität f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdesca1

■ verdesca1

femení dialectal antigament enramada 1 i 2 Obscenitat Li agrada la verdesca Vegeu també verdesca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdesca2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verdesca</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del b. ll. bretesca, íd., probablement d’un germ. *britiska, der. de bret- ‘post’, en una variant longobarda d’Itàlia; la forma bredesca fou influïda per verd perquè la fortificació es feia amb brancatge verd; d’aquí ‘col·lectiu de verdor natural’ 1a font: 1354
femení història militar Construcció de fustes bastida damunt una torre, una muralla, una barbacana, un pont, etc., per cobrir els defensors contra els trets dels enemics.


Vegeu també:
verdesca1

■ verdesca2

femení història militar Construcció de fustes bastida damunt una torre, una muralla, una barbacana, un pont, etc, per cobrir els defensors contra els trets dels enemics Vegeu també verdesca 1
Diccionari der aranés

verdet

<title type="display">verdet </title>

    nòm m Carbonat basic de coeire, de color verd, que se forme ath dessús des objèctes de coeire, de bronze o de laton. Ei podom. Ex.: Aqueth carabinèr ère mès dolent qu’eth verdet.

    Català: verdet: Aquell carrabiner era més dolent que el verdet


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

verdet

nòm m Carbonat basic de coeire, de color verd, que se forme ath dessús des objèctes de coeire, de bronze o de laton Ei podom Ex Aqueth carabinèr ère mès dolent qu’eth verdet Català verdet Aquell carrabiner era més dolent que el verdet © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

verdet

verdet

    masculí
  1. botànica [algues] verdín.
  2. química [del coure, llautó, etc] cardenillo, verdete, verdín.
  3. [pigment] cardenillo, verdete.
  4. fer verdet criar cardenillo.

verdet

masculí botànica algues verdín química del coure, llautó, etc cardenillo , verdete , verdín pigment cardenillo , verdete fer verdet criar cardenillo
Diccionari Català Alemany

verdet

verdet

masculí Grünspan m Gewässer Grüne Schleimschicht f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Francès Català

verdet

verdet

masculí tecnologia pigment verdet © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verdet</title>

Etimologia: de verd 1a font: 1249
    masculí
  1. botànica Nom aplicat a diferents comunitats d’algues microscòpiques filamentoses, principalment zigofícies (espirogires, Zygnema), clorofícies (cinells, Ulothrix, Oedogonium, Microspora, Vaucheria) i cianofícies, que formen revestiments verds, freqüentment llefiscosos, sobre parets de basses, fons de bassals, cursos lents d’aigua, regalims, prats inundats, arrossars, etc. En termes ecològics correspon al plòcon.
  2. química inorgànica
    1. Carbonat bàsic de coure, de color verd, tòxic, que es forma a la superfície dels objectes de coure i dels seus aliatges bronze i llautó.
    2. Pigment obtingut per l’acció de l’àcid acètic sobre el coure en presència de l’aire.

■ verdet

masculí botànica Nom aplicat a diferents comunitats d’algues microscòpiques filamentoses, principalment zigofícies espirogires, Zygnema , clorofícies cinells, Ulothrix, Oedogonium, Microspora, Vaucheria i cianofícies, que formen revestiments verds, freqüentment llefiscosos, sobre parets de basses, fons de bassals, cursos lents d’aigua, regalims, prats inundats, arrossars, etc En termes ecològics correspon al plòcon química inorgànica Carbonat bàsic de coure, de color verd, tòxic, que es forma a la superfície dels objectes de coure i dels seus aliatges bronze i llautó Pigment obtingut per l’…
Traducció