Es mostren 594828 resultats

verge

<title type="display">verge</title>

    [! Amb E final]
    adjectiu
  1. Que no ha estat tocat, explorat ni cultivat per les persones. Al món ja no queda gairebé cap zona verge; els exploradors i els científics han anat pertot arreu.
  2. Una substància és verge quan es troba en estat natural, quan no ha estat barrejada ni tractada amb cap producte. Les abelles produeixen cera verge, que després les persones manipulen per a fer-ne ciris o altres objectes.
  3. Una persona és verge quan no ha tingut mai relacions sexuals.
    4. nom femení
  4. El signe de verge és el sisè del zodíac; és el signe de les persones nascudes entre el 23 d'agost i el 23 de setembre.
  5. Segons la religió cristiana, la Verge o la Verge Maria és la mare de Jesús.
virginal, virginitat

verge

Amb E final adjectiu Que no ha estat tocat, explorat ni cultivat per les persones Al món ja no queda gairebé cap zona verge els exploradors i els científics han anat pertot arreu Una substància és verge quan es troba en estat natural, quan no ha estat barrejada ni tractada amb cap producte Les abelles produeixen cera verge, que després les persones manipulen per a fer-ne ciris o altres objectes Una persona és verge quan no ha tingut mai relacions sexuals nom femení El signe de verge és el sisè del zodíac és el signe de les persones nascudes entre el 23 d'agost i el 23 de setembre Segons la…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verge</title>

Etimologia: del ll. vĭrgo, -ĭnis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    [plural verges o, antic i dialectal, vèrgens]
  1. femení
    1. Dona que no ha tingut relació sexual amb cap home.
    2. especialment litúrgia Dona que l’Església distingeix entre els sants pel fet d’haver servat completa castedat. Santa Eulàlia, verge i màrtir.
    3. la Verge Maria (o simplement la Verge) cristianisme La Mare de Déu.
    4. verge consagrada (o simplement verge) cristianisme Religiosa, monja.
  2. adjectiu
    1. Dit de l’home o de la dona que no han tingut experiències sexuals. Es mantingué verge fins a la mort.
    2. Pur, cast. Un cor verge.
    3. figuradament Intacte, inexplorat, no conreat, en estat natural. Terra verge. Selva verge.
    4. per extensió Dit d’un camp d’activitat o d’estudi inexplorat.
    5. especialment Dit de les substàncies en estat natural abans de la seva purificació o elaboració. Cera verge. Mel verge.
    6. electrònica i informàtica Dit del suport magnètic (cinta, disquet, etc.) que no conté informació i està, per tant, disponible per a l’enregistrament.
    7. oli verge oleïcultura, indústries oleícoles Dit de l’oli d’oliva extret per procediments mecànics en fred, sense cap més manipulació que la clarificació mecànica.
  3. femení
    1. astrologia Sisè signe del zodíac.
    2. [en majúscula] astrologia Sisena zona del zodíac que recorre el Sol a l’última part de l’estiu.
    3. [en majúscula] astronomia Constel·lació zodiacal situada entre les de la Cabellera de Berenice, el Bover, el Serpent, la Balança, l’Hidra femella, el Corb, la Copa i el Lleó.

■ verge

plural verges o, antic i dialectal , vèrgens femení Dona que no ha tingut relació sexual amb cap home especialment litúrgia Dona que l’Església distingeix entre els sants pel fet d’haver servat completa castedat Santa Eulàlia, verge i màrtir la Verge Maria o simplement la Verge cristianisme La Mare de Déu verge consagrada o simplement verge cristianisme Religiosa, monja adjectiu Dit de l’home o de la dona que no han tingut experiències sexuals Es mantingué verge fins a la mort Pur, cast Un cor verge figuradament Intacte, inexplorat, no conreat, en estat natural Terra verge Selva verge per…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

verge


<title type="display">verge</title>

Pronúncia: bɛ́rʒə
    adjectiu
  1. vierge.
  2. figuradament [intacte] vierge. Selva verge, forêt vierge .
    • [natural] vierge. Oli verge, huile vierge.
  3. [cinta, disc] vierge.
    4. femení
  4. vierge.
  5. [en majúscula] astronomia Vierge.
    • (la Verge Maria) cristianisme la sainte Vierge.

verge

adjectiu vierge figuradament intacte vierge Selva verge , forêt vierge • natural vierge Oli verge , huile vierge cinta, disc vierge femení vierge en majúscula astronomia Vierge • la Verge Maria cristianisme la sainte Vierge
Diccionari Alemany Català

vergeben


<title type="display">vergeben</title>

    verb transitiu [vergibt, vergab, hat -en]
  1. perdonar.
  2. [weggeben] donar, cedir.
  3. assignar, adjudicar.
  4. s. vergeben (Karten) donar malament.
  5. s. etw vergeben oblidar-se de la dignitat pròpia.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

vergeben

verb transitiu vergibt, vergab, hat -en perdonar weggeben donar, cedir assignar, adjudicar s vergeben Karten donar malament s etw vergeben oblidar-se de la dignitat pròpia © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Alemany Català

vergebens

vergebens

adverbi en va, inútilment, endebades lit © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Alemany Català

vergeblich

vergeblich

adjectiu inútil, va adverbi vergebens © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Alemany Català

Vergeblichkeit

Vergeblichkeit

femení singular inutilitat, vanitat © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Alemany Català

Vergebung

Vergebung

femení perdó m eclesiàstic, teològic remissió © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Alemany Català

vergegenwärtigen

vergegenwärtigen

verb transitiu -te, hat -t s vergegenwärtigen fer-se present, presentar-se representar-se © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Alemany Català

Vergegenwärtigung

Vergegenwärtigung

femení singular acció de fer-se present representació © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU