Es mostren 594823 resultats

vergönnen


<title type="display">vergönnen</title>

    verb transitiu
  1. permetre, consentir.
  2. concedir.
  3. es war ihm nicht vergönnt zu [+ inf ] li van negar (de), no li van permetre (de).



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

vergönnen

vergonya

vergonya

    femení
  1. vergüenza, apuro m. Li fa molta vergonya sortir a cantar, le da mucha vergüenza salir a cantar.
  2. [deshonor] vergüenza. Aquella rendició va ésser una vergonya, aquella rendición fue una vergüenza.
  3. [estimació de la pròpia honra] vergüenza. No té vergonya, no tiene vergüenza.
  4. vergüenza, escándalo m. És una vergonya que els carrers estiguin tan bruts, es una vergüenza que las calles estén tan sucias.
  5. plural [genitals] vergüenzas.
  6. donar-se vergonya avergonzarse. Te n'hauries de donar vergonya, deberías avergonzarte.
  7. fer vergonya dar vergüenza.
  8. perdre la vergonya figuradament i familiarment perder la vergüenza.
  9. posar a la vergonya (o a la vergonya pública) sacar a la vergüenza (o a la vergüenza pública).
  10. tornar-se vermell de vergonya ruborizarse de vergüenza.

vergonya

vergonya

<title type="display">vergonya</title>

femení vergogna. || [deshonor] vergogna, onta, disonore m, disdoro m. || vergogna. El que has fet és una vergonya, quello che hai fatto è una vergogna. | scandalo m, vergogna. || plural [genitals] vergogne, pudende. || donar-se'n vergonya vergognarsi. || fer vergonya vergognarsi, sentire vergogna. Em fa molta vergonya ballar, mi vergogno di ballare. Et fa vergonya, ti vergogni. || no tenir vergonya non avere ritegno, essere sfacciato -a.

vergonya

vergonya


<title type="display">vergonya</title>

  1. deshonor
    infàmia. Els traïdors mereixen infàmia.
    ignomínia. Això és un escàndol, una ignomínia!
    oprobi, deshonor públic.
    turpitud, lletgesa moral vergonyosa.
    Compareu: vilipendi, viltinença, vituperi
  2. Torbament de l'ànim per una falta comesa: Compareu: penediment
  3. empegueïment
    torbament
    confusió. Una deliciosa confusió es pintà al seu rostre.
    desconcert
    pudor
    timidesa (→)
    Compareu: respecte humà
  4. Estimació de la pròpia honra.
    decència. És una gent sense decència.
    punt d'honor
    amor propi
  5. pl. → genitals.



© Manuel Franquesa

vergonya

vergonya


<title type="display">vergonya</title>

Pronúncia: bərgóɲə
    femení
  1. shame.
  2. (sense \ feelings) of shame.
  3. perdre la vergonya to lose all sense of shame, cast aside all restraints.
  4. caure la cara de vergonya to be deeply ashamed.
  5. (tenir \ fer) vergonya to be shy.
  6. (ídem) to be ashamed (de + infinitiu to + infinitiu) (de of).
  7. em fa vergonya fer-ho I feel too shy to do it, it embarrasses me to do it.
  8. si tinguessis (més) vergonya if you had any shame.
  9. [timidesa] bashfulness, timidity, shyness.
  10. embarrasment.
  11. sexual shame, modesty.
  12. [deshonor] disgrace.
  13. quina vergonya! what a (disgrace \ scandal)!
  14. no te’n dones vergonya! shame on you!
  15. te n’hauries de donar vergonya you should be ashamed of yourself.
  16. femení plural
  17. les vergonyes col·loquial the private parts.

vergonya

vergonya


<title type="display">vergonya</title>

    femení
  1. Scham(gefühl n), Schamhaftigkeit f.
  2. Beschämung f.
  3. Schande, Blamage f.
  4. quina vergonya! was für (oder so) eine Schande!
  5. és una vergonya! es ist eine Schande!
  6. aquest carrer és la vergonya de la ciutat diese Straße ist der Schandfleck (oder die Schande) der Stadt.
  7. te n'hauries de donar vergonya! du solltest dich schämen!
  8. em fa vergonya (de) dir-ho ich schäme mich, es zu sagen.
  9. no et fa vergonya? schämst du dich nicht?
  10. perdre la vergonya die Scham (oder Scheu) verlieren.
  11. tenir vergonya schamhaft sein.
    1. sich schämen.
    2. schüchtern (oder scheu) sein.
  12. no tenir vergonya keine Scham (oder Scheu) empfinden.
    despectivament schamlos (oder unverschämt) sein.
  13. plural
  14. Scham(teile m pl) f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vergonya

vergonya

<title type="display">vergonya</title>

    nom femení
  1. Una vergonya és una cosa dolenta o una cosa que deshonra. No ajudar els amics quan t'ho demanen és una vergonya.
  2. La vergonya és la sensació que tenim quan ens trobem en una situació incòmoda, quan ens equivoquem, quan fem el ridícul, quan hem de fer alguna cosa davant de molta gent, etc. Sovint, quan passem vergonya ens enrojolem.
  3. nom femení plural
  4. Les vergonyes d'una persona són els seus òrgans genitals.
avergonyir, vergonyar-se

vergonya

vergonya


<title type="display">vergonya</title>

Pronúncia: bərgóɲə
    femení
  1. honte. És una vergonya llevar-se a aquestes hores!, c'est honteux de se lever à cette heure-là!
  2. [torbament] honte. Fer vergonya, faire honte.
  3. [estimació] honte.
  4. plural [eufemisme] [genitals] organes génitaux m. Ensenyar les vergonyes, montrer les organes génitaux.
  5. caure la cara de vergonya ne plus savoir où se mettre (mourir de honte).
  6. donar-se vergonya avoir honte (être embarrassé -e, perdre contenance, se troubler).
  7. posar a la vergonya història i dret mettre (clouer) au pilori.
  8. tornar-se vermell de vergonya rougir de honte.

vergonya

vergonya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vergonya</title>

Accessory
Etimologia: del ll. verecŭndia, íd., der. de verecundus, -a, -um ‘respectuós’, i aquest, de verēri ‘sentir respecte’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    femení
    1. Deshonor humiliant, cosa que deshonra. Aquella rendició va ésser una vergonya.
    2. hiperbòlicament És una vergonya llevar-se a aquestes hores!
    3. vergonya pública (o simplement vergonya) història Pena o càstig que consistia a exposar els reus al públic amb algun senyal que denotés llur delicte. Posar algú a la vergonya.
    1. Torbament de l’ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. Fer vergonya. Donar-se’n vergonya. Caure la cara de vergonya.
    2. Torbament de l’ànim que sol fer enrojolar, en sentir-se hom objecte de l’atenció d’algú. Tornar-se vermell de vergonya.
    3. vergonya aliena Vergonya que hom sent per alguna cosa que fa o diu una altra persona.
  1. Estimació de la pròpia honra. És un explotador: no té vergonya.
  2. plural Eufemisme per òrgans genitals. Ensenyar les vergonyes.

vergonya

vergonyant

vergonyant