Es mostren 594828 resultats

vergolden

vergolden

Vergolder

Vergolder

Vergoldung

Vergoldung

vergonha

<title type="display">vergonha </title>

Body
    nòm f Torbament der esperit en senter-mos objècte dera atencion de bèth un.

    Català: vergonya


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vergonha

vergonhós, -osa

vergonhós, -osa

vergönnen


<title type="display">vergönnen</title>

    verb transitiu
  1. permetre, consentir.
  2. concedir.
  3. es war ihm nicht vergönnt zu [+ inf ] li van negar (de), no li van permetre (de).



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

vergönnen

vergonya

vergonya

    femení
  1. vergüenza, apuro m. Li fa molta vergonya sortir a cantar, le da mucha vergüenza salir a cantar.
  2. [deshonor] vergüenza. Aquella rendició va ésser una vergonya, aquella rendición fue una vergüenza.
  3. [estimació de la pròpia honra] vergüenza. No té vergonya, no tiene vergüenza.
  4. vergüenza, escándalo m. És una vergonya que els carrers estiguin tan bruts, es una vergüenza que las calles estén tan sucias.
  5. plural [genitals] vergüenzas.
  6. donar-se vergonya avergonzarse. Te n'hauries de donar vergonya, deberías avergonzarte.
  7. fer vergonya dar vergüenza.
  8. perdre la vergonya figuradament i familiarment perder la vergüenza.
  9. posar a la vergonya (o a la vergonya pública) sacar a la vergüenza (o a la vergüenza pública).
  10. tornar-se vermell de vergonya ruborizarse de vergüenza.

vergonya

vergonya

<title type="display">vergonya</title>

femení vergogna. || [deshonor] vergogna, onta, disonore m, disdoro m. || vergogna. El que has fet és una vergonya, quello che hai fatto è una vergogna. | scandalo m, vergogna. || plural [genitals] vergogne, pudende. || donar-se'n vergonya vergognarsi. || fer vergonya vergognarsi, sentire vergogna. Em fa molta vergonya ballar, mi vergogno di ballare. Et fa vergonya, ti vergogni. || no tenir vergonya non avere ritegno, essere sfacciato -a.

vergonya

vergonya


<title type="display">vergonya</title>

  1. deshonor
    infàmia. Els traïdors mereixen infàmia.
    ignomínia. Això és un escàndol, una ignomínia!
    oprobi, deshonor públic.
    turpitud, lletgesa moral vergonyosa.
    Compareu: vilipendi, viltinença, vituperi
  2. Torbament de l'ànim per una falta comesa: Compareu: penediment
  3. empegueïment
    torbament
    confusió. Una deliciosa confusió es pintà al seu rostre.
    desconcert
    pudor
    timidesa (→)
    Compareu: respecte humà
  4. Estimació de la pròpia honra.
    decència. És una gent sense decència.
    punt d'honor
    amor propi
  5. pl. → genitals.



© Manuel Franquesa

vergonya

vergonya


<title type="display">vergonya</title>

Pronúncia: bərgóɲə
    femení
  1. shame.
  2. (sense \ feelings) of shame.
  3. perdre la vergonya to lose all sense of shame, cast aside all restraints.
  4. caure la cara de vergonya to be deeply ashamed.
  5. (tenir \ fer) vergonya to be shy.
  6. (ídem) to be ashamed (de + infinitiu to + infinitiu) (de of).
  7. em fa vergonya fer-ho I feel too shy to do it, it embarrasses me to do it.
  8. si tinguessis (més) vergonya if you had any shame.
  9. [timidesa] bashfulness, timidity, shyness.
  10. embarrasment.
  11. sexual shame, modesty.
  12. [deshonor] disgrace.
  13. quina vergonya! what a (disgrace \ scandal)!
  14. no te’n dones vergonya! shame on you!
  15. te n’hauries de donar vergonya you should be ashamed of yourself.
  16. femení plural
  17. les vergonyes col·loquial the private parts.

vergonya