<title type="display">vergonyosament</title>
Pronúncia: bərguɲòzəmén
-
adverbi
- honteusement.
- timidement.
Es mostren 594828 resultats
vergonzante
<title type="display">vergonzante</title>
adjectiu vergonyant.
vergonzante
adjectiu vergonyant
vergonzantemente
<title type="display">vergonzantemente</title>
adverbi [con vergüenza] vergonyosament.
vergonzantemente
adverbi con vergüenza vergonyosament
vergonzosamente
<title type="display">vergonzosamente</title>
-
adverbi
- [con vergüenza] vergonyosament.
- [de manera vergonzosa] vergonyosament.
vergonzosamente
adverbi con vergüenza vergonyosament de manera vergonzosa vergonyosament
vergonzoso
-sa
<title type="display">vergonzoso</title>
-
adjectiu
- vergonyós -osa. Un suceso vergonzoso, un fet vergonyós. adjectiu i masculí i femení
- [tímido] vergonyós -osa. masculí
- zoologia [mena d'] armadillo.
vergonzoso
-sa
adjectiu vergonyós -osa Un suceso vergonzoso , un fet vergonyós adjectiu i masculí i femení tímido vergonyós -osa masculí zoologia mena d' armadillo
vergotten
<title type="display">vergotten</title>
-
verb transitiu
[-n, -te, hat -t]
- deïficar.
- figurat idolatrar, adorar fig.
© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
vergotten
verb transitiu -n, -te, hat -t deïficar figurat idolatrar, adorar fig © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
vergöttern
<title type="display">vergöttern</title>
vergöttern
verb transitiu vergotten © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Vergötterung
<title type="display">Vergötterung</title>
-
femení singular
- deïficació.
- idolatria, adoració fig.
© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Vergötterung
femení singular deïficació idolatria, adoració fig © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Vergottung
<title type="display">Vergottung</title>
Vergottung
femení Vergötterung © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
vergraben
<title type="display">vergraben</title>
-
verb transitiu
- enterrar, sepultar, colgar.
- s. vergraben figurat retirar-se, entotsolar-se.
- encauar-se, tancar-se.
- engolfar-se.
© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
vergraben
verb transitiu enterrar, sepultar, colgar s vergraben figurat retirar-se, entotsolar-se encauar-se, tancar-se engolfar-se © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU