verb transitiu [-n, -te, hat -t]
1. amoixar.
2. aviciar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-s, -e]
1. estacada f.
2. [DrahtVerhau] tanca f de filferro empuat.
3. familiar poti-poti, desgavell.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. apallissar, atonyinar, estomacar.
2. [Arbeit] fer malament, pastifejar.
3. s. verhauen familiar equivocar-se, espifiar-la, fer una planxa.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

s. verheben esllomar-se, esmalucar-se (aixecant un pes).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-n, -te, hat -t] familiar
1. embullar-se.
2. verhaspeln.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat -t]
1. assolar, arrasar, aterrar.
2. desolar, devastar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. assolador, devastador.
2. també figurat catastròfic, fatal, mortal.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení assolament m, arrasament m, desolació, devastació, estrall m.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat -t]
1. encobrir.
2. verheimlichen.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. cicatritzar-se, pellar(-se).
2. guarir(-se).
3. tancar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU