verb intransitiu
1. perseverar, persistir.
2. quedar(-se), restar, romandre lit.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-t, -te, ist -t]
1. medicina, farmàcia cicatritzar-se, pellar(-se).
2. [Schnee] glaçar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. endurir.
2. s. verhärten a. figurat endurir-se.
3. medicina, farmàcia agafar restrenyiment (o constipació).
4. [Haut] encallir(-se).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. enduriment m.
2. medicina, farmàcia induració.
3. callositat, durícia.
4. restrenyiment m, constipació (de ventre).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

[-n, -te, hat -t] s. verhaspeln embolicar-se, fer-se un embull (parlant).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. odiós.
2. odiat (bei de, per).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-n, -te, hat -t]
1. amoixar.
2. aviciar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-s, -e]
1. estacada f.
2. [DrahtVerhau] tanca f de filferro empuat.
3. familiar poti-poti, desgavell.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. apallissar, atonyinar, estomacar.
2. [Arbeit] fer malament, pastifejar.
3. s. verhauen familiar equivocar-se, espifiar-la, fer una planxa.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

s. verheben esllomar-se, esmalucar-se (aixecant un pes).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU