Es mostren 594828 resultats

verificar

verificar

verb transitiu verificar Verificar una teoria , verificar una teoría Verificar un comptador , verificar un contador
Diccionari de sinònims Franquesa

verificar

verificar

→ comprovar , controlar , provar , aclarir confirmar He confirmat que les botes són mig buides Confirmar un rumor, una notícia visar , verificar una acta, etc, i posar-hi la conformitat Compareu encertir-se, assegurar-se, esbrinar © Manuel Franquesa
Conjugador Català

verificar


<title type="display">verificar</title>

    1. INFINITIU

    1. verificar

    2. GERUNDI

    1. verificant

    3. PARTICIPI

    1. verificat
    2. verificada
    3. verificats
    4. verificades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. verifico
      2. verifiques
      3. verifica
      4. verifiquem
      5. verifiqueu
      6. verifiquen

      2. IMPERFET

      1. verificava
      2. verificaves
      3. verificava
      4. verificàvem
      5. verificàveu
      6. verificaven

      3. PASSAT

      1. verifiquí
      2. verificares
      3. verificà
      4. verificàrem
      5. verificàreu
      6. verificaren

      4. FUTUR

      1. verificaré
      2. verificaràs
      3. verificarà
      4. verificarem
      5. verificareu
      6. verificaran

      5. CONDICIONAL

      1. verificaria
      2. verificaries
      3. verificaria
      4. verificaríem
      5. verificaríeu
      6. verificarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. verifiqui
      2. verifiquis
      3. verifiqui
      4. verifiquem
      5. verifiqueu
      6. verifiquin

      2. IMPERFET

      1. verifiqués
      2. verifiquessis
      3. verifiqués
      4. verifiquéssim
      5. verifiquéssiu
      6. verifiquessin

    6. IMPERATIU

    1. verifica
    2. verifiqui
    3. verifiquem
    4. verifiqueu
    5. verifiquin

verificar

INFINITIU verificar GERUNDI verificant PARTICIPI verificat verificada verificats verificades INDICATIU PRESENT verifico verifiques verifica verifiquem verifiqueu verifiquen IMPERFET verificava verificaves verificava verificàvem verificàveu verificaven PASSAT verifiquí verificares verificà verificàrem verificàreu verificaren FUTUR verificaré verificaràs verificarà verificarem verificareu verificaran CONDICIONAL verificaria verificaries verificaria verificaríem verificaríeu verificarien SUBJUNTIU PRESENT verifiqui verifiquis verifiqui verifiquem verifiqueu verifiquin IMPERFET verifiqués…
Diccionari Català Italià

verificar

verificar

verb transitiu un aparell collaudare || una teoria verificare, confermare
Diccionari Català Alemany

verificar

verificar

verb transitiu nachprüfen, kontrollieren bestätigen feststellen nachweisen literàriament verifizieren © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

verificar


<title type="display">verificar</title>

    verb transitiu
  1. [comprobar] verificar.
  2. efectuar, celebrar. Verificaron su boda ayer, van celebrar el seu casament ahir.
    3. verb pronominal
  3. [efectuarse] efectuar-se, tenir lloc. Se verificó el acto de entrega de títulos, es va efectuar l'acte de lliurament de títols.
  4. [salir cierto] confirmar-se.

verificar

verb transitiu comprobar verificar efectuar , celebrar Verificaron su boda ayer , van celebrar el seu casament ahir verb pronominal efectuarse efectuar-se , tenir lloc Se verificó el acto de entrega de títulos , es va efectuar l'acte de lliurament de títols salir cierto confirmar-se
DIDAC Diccionari escolar

verificar

<title type="display">verificar</title>

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb Comprovar que una cosa és certa o que funciona bé. Als aeroports es demana el passaport als viatgers per a verificar-ne la identitat.
verificació

verificar

Conjugació amb QU davant E, I verb Comprovar que una cosa és certa o que funciona bé Als aeroports es demana el passaport als viatgers per a verificar-ne la identitat verificació
Diccionari Català francès

verificar

verificar

verb transitiu provar vérifier
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verificar</title>

Etimologia: del ll. td. verificare, íd., comp. de verus ‘ver’ i facĕre ‘fer’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Provar, confirmar, que alguna cosa és certa o exacta. Verificar una teoria.
  2. especialment Sotmetre una cosa a examen per assegurar-se que és feta exactament, que funciona bé, etc. Verificar un comptador.

■ verificar

verb transitiu Provar, confirmar, que alguna cosa és certa o exacta Verificar una teoria especialment Sotmetre una cosa a examen per assegurar-se que és feta exactament, que funciona bé, etc Verificar un comptador
Informació complementària
Traducció
Diccionari Francès Català

vérificateur
-trice


<title type="display">vérificateur</title>

Pronúncia: veʀifikatœʀ -tʀis
    adjectiu i masculí i femení
  1. pròpiament tecnologia i dret verificador -a, comprovador -a.
  2. vérificateur ortographique informàtica i gramàtica corrector (o verificador) ortogràfic.
    3. masculí i femení
  3. economia interventor -a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vérificateur
-trice

adjectiu i masculí i femení pròpiament tecnologia i dret verificador -a, comprovador -a vérificateur ortographique informàtica i gramàtica corrector o verificador ortogràfic masculí i femení economia interventor -a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç