Es mostren 594828 resultats

veritable


<title type="display">veritable</title>

ver
vertader o verdader
efectiu. Capital efectiu (per oposició a nominal).
exacte. Una descripció exacta.
just (anteposat al subs.). Estimat en el seu just valor.
autèntic (→)
real. El valor real d'aquesta peça és molt escàs.
objectiu. Un reportatge objectiu és molt rar.
adverat, reconegut com a veritable.
Compareu: genuí, pur, legítim, ortodox


© Manuel Franquesa

veritable

ver vertader o verdader efectiu Capital efectiu per oposició a nominal exacte Una descripció exacta just anteposat al subs Estimat en el seu just valor autèntic → real El valor real d'aquesta peça és molt escàs objectiu Un reportatge objectiu és molt rar adverat , reconegut com a veritable Compareu genuí, pur, legítim, ortodox © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

veritable

veritable

    adjectiu
  1. [conforme a la veritat] verdadero -ra. Una història veritable, una historia verdadera.
  2. verdadero -ra, auténtico -ca. No és imitació: és veritable pell, no es imitación: es verdadera piel. És un veritable amic, es un verdadero amigo.

veritable

adjectiu conforme a la veritat verdadero -ra Una història veritable , una historia verdadera verdadero -ra , auténtico -ca No és imitació és veritable pell , no es imitación es verdadera piel És un veritable amic , es un verdadero amigo
Diccionari Català francès

veritable


<title type="display">veritable</title>

Pronúncia: bəɾitábblə
    adjectiu
  1. [conforme a la veritat] vrai -e, véritable. Una història veritable, une histoire véritable.
  2. [no fingit, no contrafet] authentique, véritable. Veritable or, de l'or véritable. Un veritable amic, un véritable ami.

veritable

adjectiu conforme a la veritat vrai -e , véritable Una història veritable , une histoire véritable no fingit, no contrafet authentique , véritable Veritable or , de l'or véritable Un veritable amic , un véritable ami
Diccionari Francès Català

véritable


<title type="display">véritable</title>

Pronúncia: veʀitabl
    adjectiu
  1. veritable, vertader -a, verdader -a.
  2. [sincère] sincer -a.
  3. infreqüent [vrai] veritable, vertader -a, verdader -a, ver -a, cert -a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

véritable

adjectiu veritable, vertader -a, verdader -a sincère sincer -a infreqüent vrai veritable, vertader -a, verdader -a, ver -a, cert -a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

veritable

veritable

adjective veritable , vertader
Diccionari Català Italià

veritable

<title type="display">veritable</title>

adjectiu veritiero -a, vero -a, veridico -a. || vero -a, autentico -a. És pell veritable, è vera pelle. || vero -a. Un veritable amic, un vero amico. || proprio. Aquest nen és un veritable pallasso, questo bambino è proprio un pagliaccio.

veritable

adjectiu veritiero -a, vero -a, veridico -a || vero -a, autentico -a És pell veritable , è vera pelle || vero -a Un veritable amic , un vero amico || proprio Aquest nen és un veritable pallasso , questo bambino è proprio un pagliaccio
DIDAC Diccionari escolar

veritable

<title type="display">veritable</title>

    [També verdader i vertader]
    adjectiu
  1. Que és veritat. Que al món hi ha dones i homes és una afirmació veritable.
  2. Que és autèntic, que és real. Els veritables amics no t'abandonen quan tens problemes.

veritable

També verdader i vertader adjectiu Que és veritat Que al món hi ha dones i homes és una afirmació veritable Que és autèntic, que és real Els veritables amics no t'abandonen quan tens problemes
Diccionari Català Alemany

veritable

veritable

adjectiu wahr meist vorgestellt auch wahrhaft wirklich richtig echt © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veritable


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veritable</title>

Etimologia: de veritat 1a font: s. XIX, Milà i F.
    adjectiu
  1. Conforme a la veritat, que mereix l’assentiment pel seu caràcter de veritat. De premisses veritables s’obté una conclusió veritable.
  2. [generalment anteposat al nom] Que és real, que és allò que representa o allò que hom anomena, autèntic. No és imitació: és veritable astracan. Un veritable amic.
  3. [usat per a subratllar la justesa d’una expressió comparativa] Aquest nen és un veritable pallasso.

■ veritable

adjectiu Conforme a la veritat, que mereix l’assentiment pel seu caràcter de veritat De premisses veritables s’obté una conclusió veritable generalment anteposat al nom Que és real, que és allò que representa o allò que hom anomena, autèntic No és imitació és veritable astracan Un veritable amic usat per a subratllar la justesa d’una expressió comparativa Aquest nen és un veritable pallasso
Informació complementària
Traducció
Diccionari der aranés

veritable, -bla

<title type="display">veritable, -bla </title>

    adj m f Qu’ei conforme ara vertat.

    Català: veritablement


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

veritable, -bla

adj m f Qu’ei conforme ara vertat Català veritablement © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana