adjectiu veritiero -a, vero -a, veridico -a. || vero -a, autentico -a. És pell veritable, è vera pelle. || vero -a. Un veritable amic, un vero amico. || proprio. Aquest nen és un veritable pallasso, questo bambino è proprio un pagliaccio.
adjectiu veritiero -a, vero -a, veridico -a || vero -a, autentico -a És pell veritable , è vera pelle || vero -a Un veritable amic , un vero amico || proprio Aquest nen és un veritable pallasso , questo bambino è proprio un pagliaccio
També verdader i vertader adjectiu Que és veritat Que al món hi ha dones i homes és una afirmació veritable Que és autèntic, que és real Els veritables amics no t'abandonen quan tens problemes
Conforme a la veritat, que mereix l’assentiment pel seu caràcter de veritat. De premisses veritables s’obté una conclusió veritable.
[generalment anteposat al nom] Que és real, que és allò que representa o allò que hom anomena, autèntic. No és imitació: és veritable astracan. Un veritable amic.
[usat per a subratllar la justesa d’una expressió comparativa] Aquest nen és un veritable pallasso.
adjectiu Conforme a la veritat, que mereix l’assentiment pel seu caràcter de veritat De premisses veritables s’obté una conclusió veritable generalment anteposat al nom Que és real, que és allò que representa o allò que hom anomena, autèntic No és imitació és veritable astracan Un veritable amic usat per a subratllar la justesa d’una expressió comparativa Aquest nen és un veritable pallasso