verb intransitiu [-n, -te, ist -t] tornar-se (o esdevenir) cartilaginós.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu nuar, lligar, enllaçar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. verknoten.
2. ajuntar, acoblar, (re)unir.
3. vincular.
4. conjuminar, combinar.
5. figurat a. associar

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. enllaç m, lligam m.
2. vinculació.
3. acoblament m, conjunció.
4. associament m, unió.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

[-te, hat/ist -t] verb transitiu i intransitiu
1. carbonitzar(-se).
2. figurat i familiar [hat -t] fúmer-se d’alg, prendre el pèl a alg.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat -t] coquitzar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular coquització.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [verkam, ist -en]
1. fer-se malbé, degenerar, perdre’s, corrompre’s.
2. [Person] a. degradar-se
3. depravar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. degenerat, corromput, depravat.
2. degradat.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. degeneració, degradació.
2. depravació, corrupció, enviliment m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU