s. verkrampfen crispar-se, contreure’s.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. medicina, farmàcia convulsiu.
2. crispat, contret.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení també figurat crispació.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

s. verkriechen amagar-se, encauar-se.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. engrunar.
2. s. verkrümeln familiar tocar el dos (o el pirandó), escapolir-se lit.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. forçar.
2. deformar.
3. desviar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. medicina, farmàcia desviació.
2. deformació.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-n, -te, hat -t]
1. esguerrar.
2. mutilar.
3. verb intransitiu [ist -t] espatllar-se, fer-se malbé.
4. botànica rebordeir-se, rebordonir-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. encrostat.
2. incrustat.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. crostam m.
2. crostim m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU