verb transitiu
1. traslladar, transferir.
2. desplaçar.
3. canviar de lloc.
4. [irrtümlich] esbarriar, extraviar, perdre.
5. [zeitl.] ajornar, diferir
6. [Leitung usw] posar, col·locar.
7. [Weg] tallar.
8. barrar.
9. arts gràfiques, periodisme publicar, editar.
10. s. verlegen dedicar-se (auf [+ ac] a).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. apocat, encongit, tímid, vergonyós.
2. desconcertat, torbat.
3. perplex.
4. nie um e-e Antwort verlegen sein tenir sempre una resposta a punt.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. apocament m, timidesa, pusil·lanimitat.
2. confusió, vergonya, torbament m, desconcert m.
3. perplexitat.
4. [Geld] cuita, trifulga, destret m.
5. in Verlegenheit bringen confondre.
6. posar en un compromís (o una trifulga etc).
7. aus der Verlegenheit helfen treure d’un mal pas (o destret etc).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí i femení [m: -s, -; f: -, -nen] editor(a).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. trasllat m, translació, transferència, desplaçament m.
2. [zeitl.] ajornament m, dilació

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-et, -ete, hat -et]
1. j-m etw verleiden treure a alg el gust (o les ganes) d’u/c.
2. fer avorrir u/c a alg.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. (em)prestar, deixar (a manlleu).
2. [Preis] adjudicar, concedir.
3. [Recht] donar, atorgar.
4. [Titel] conferir.
5. [Prämie] premiar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí i femení [m: -s, -; f: -, -nen]
1. prestador(a), mutuant.
2. [Film] distribuïdor(a).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. concessió, adjudicació, col·lació, atorgament m.
2. atribució.
3. [Gegenstände] lloguer m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. induir (zu a), moure (a).
2. [stärker] seduir (zu a).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU