Es mostren 594845 resultats

avergonyiment

avergonyiment

masculí shame , embarrassment
Diccionari Català Alemany

avergonyir

avergonyir

verb transitiu beschämen, erröten machen verb reflexiu sich schämen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

avergonyir

<title type="display">avergonyir</title>

verb transitiu [fer sentir vergonya] provocare vergogna. || [causar vergonya] imbarazzare, svergognare, coprire di vergogna, scornare, rimproverare.

verb pronominal vergognarsi. || avergonyir-se de vergognarsi di.

avergonyir

verb transitiu fer sentir vergonya provocare vergogna || causar vergonya imbarazzare, svergognare, coprire di vergogna, scornare, rimproverare verb pronominal vergognarsi || avergonyir-se de vergognarsi di
Diccionari Català Castellà

avergonyir

avergonyir

    verb transitiu
  1. [causar vergonya] avergonzar. Les demostracions del públic avergonyiren els actors, las demostraciones del público avergonzaron a los actores.
  2. [fer sentir vergonya] avergonzar. Avergonyir un alumne davant els seus companys, avergonzar a un alumno delante de sus compañeros.
    3. verb pronominal
  3. [sentir vergonya] avergonzarse.
  4. avergonyir-se de avergonzarse de.

avergonyir

verb transitiu causar vergonya avergonzar Les demostracions del públic avergonyiren els actors , las demostraciones del público avergonzaron a los actores fer sentir vergonya avergonzar Avergonyir un alumne davant els seus companys , avergonzar a un alumno delante de sus compañeros verb pronominal sentir vergonya avergonzarse avergonyir-se de avergonzarse de
Conjugador Català

avergonyir


<title type="display">avergonyir</title>

    1. INFINITIU

    1. avergonyir

    2. GERUNDI

    1. avergonyint

    3. PARTICIPI

    1. avergonyit
    2. avergonyida
    3. avergonyits
    4. avergonyides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. avergonyeixo
      2. avergonyeixes
      3. avergonyeix
      4. avergonyim
      5. avergonyiu
      6. avergonyeixen

      2. IMPERFET

      1. avergonyia
      2. avergonyies
      3. avergonyia
      4. avergonyíem
      5. avergonyíeu
      6. avergonyien

      3. PASSAT

      1. avergonyí
      2. avergonyires
      3. avergonyí
      4. avergonyírem
      5. avergonyíreu
      6. avergonyiren

      4. FUTUR

      1. avergonyiré
      2. avergonyiràs
      3. avergonyirà
      4. avergonyirem
      5. avergonyireu
      6. avergonyiran

      5. CONDICIONAL

      1. avergonyiria
      2. avergonyiries
      3. avergonyiria
      4. avergonyiríem
      5. avergonyiríeu
      6. avergonyirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. avergonyeixi
      2. avergonyeixis
      3. avergonyeixi
      4. avergonyim
      5. avergonyiu
      6. avergonyeixin

      2. IMPERFET

      1. avergonyís
      2. avergonyissis
      3. avergonyís
      4. avergonyíssim
      5. avergonyíssiu
      6. avergonyissin

    6. IMPERATIU

    1. avergonyeix
    2. avergonyeixi
    3. avergonyim
    4. avergonyiu
    5. avergonyeixin

avergonyir

INFINITIU avergonyir GERUNDI avergonyint PARTICIPI avergonyit avergonyida avergonyits avergonyides INDICATIU PRESENT avergonyeixo avergonyeixes avergonyeix avergonyim avergonyiu avergonyeixen IMPERFET avergonyia avergonyies avergonyia avergonyíem avergonyíeu avergonyien PASSAT avergonyí avergonyires avergonyí avergonyírem avergonyíreu avergonyiren FUTUR avergonyiré avergonyiràs avergonyirà avergonyirem avergonyireu avergonyiran CONDICIONAL avergonyiria avergonyiries avergonyiria avergonyiríem avergonyiríeu avergonyirien SUBJUNTIU PRESENT avergonyeixi avergonyeixis avergonyeixi avergonyim…
Diccionari de sinònims Franquesa

avergonyir


<title type="display">avergonyir</title>

  1. Causar vergonya a algú.
    humiliar
    posar en ridícul
    confondre (→)
    deshonrar o causar la deshonra. Aquesta noia, amb els seus fets, deshonra la família.
    posar en una situació penible
    donar una bufetada
    comprometre
  2. (avergonyir-se pron.)
    vergonyar-se
    empegueir-se
    torbar-se
    donar-se vergonya
    penedir-se (en un sentit ampli). Fa el ridícul i no se'n penedeix.
    caure-li (a algú) la cara de vergonya
    abaixar el front (o el cap)
    fer vergonya. No et fa vergonya haver col·laborat amb els enemics de la teva terra?
    morir-se de vergonya
    anar-se'n amb la cua entre cames
    Antònims: Desvergonyir-se. Tenir la cara (o la pell) gruixuda. Tenir barra. Anar capalt.



© Manuel Franquesa

avergonyir

Causar vergonya a algú humiliar posar en ridícul confondre → deshonrar o causar la deshonra Aquesta noia, amb els seus fets, deshonra la família posar en una situació penible donar una bufetada comprometre avergonyir-se pron vergonyar-se empegueir-se torbar-se donar-se vergonya penedir-se en un sentit ampli Fa el ridícul i no se'n penedeix caure-li a algú la cara de vergonya abaixar el front o el cap fer vergonya No et fa vergonya haver collaborat amb els enemics de la teva terra morir-se de vergonya anar-se'n amb la cua entre cames Antònims Desvergonyir-se Tenir la cara o la pell…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ avergonyir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avergonyir</title>

Etimologia: de vergonya 1a font: s. XVII
    verb
  1. transitiu Causar vergonya (a algú). Les demostracions del públic avergonyiren els actors.
  2. pronominal Sentir vergonya. Avergonyir-se d’haver fet un tort.
  3. transitiu Fer sentir vergonya, confondre amb retrets. Avergonyir un alumne davant els seus companys.

■ avergonyir

verb transitiu Causar vergonya a algú Les demostracions del públic avergonyiren els actors pronominal Sentir vergonya Avergonyir-se d’haver fet un tort transitiu Fer sentir vergonya, confondre amb retrets Avergonyir un alumne davant els seus companys
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

avergonyir

<title type="display">avergonyir</title>

    verb
  1. Fer que una persona passi vergonya. Si renyem una persona davant d'altres, l'avergonyim.
    2. usat amb pronom
  2. avergonyir-se és passar vergonya. Hi ha persones que mai no s'avergonyeixen dels disbarats que fan.

avergonyir

verb Fer que una persona passi vergonya Si renyem una persona davant d'altres, l'avergonyim usat amb pronom avergonyir-se és passar vergonya Hi ha persones que mai no s'avergonyeixen dels disbarats que fan
Diccionari Català francès

avergonyir


<title type="display">avergonyir</title>

Pronúncia: əβərguɲí
    verb transitiu
  1. [causar vergonya] faire honte.
  2. [fer sentir vergonya] remplir de confusion.
  3. confondre, faire rougir.
    4. verb pronominal
  4. [sentir vergonya] avoir honte, éprouver de la honte, rougir de honte. Deixar algú avergonyit, couvrir quelqu'un de honte. Estar avergonyit, être tout honteux (tout confus, être penaud, déconfit).

avergonyir

verb transitiu causar vergonya faire honte fer sentir vergonya remplir de confusion confondre , faire rougir verb pronominal sentir vergonya avoir honte , éprouver de la honte , rougir de honte Deixar algú avergonyit , couvrir quelqu'un de honte Estar avergonyit , être tout honteux tout confus, être penaud, déconfit
Diccionari Català Anglès

avergonyir


<title type="display">avergonyir</title>

Pronúncia: əβərguɲí
    verb transitiu
  1. to shame, put to shame.
  2. to abash, embarrass.
    3. verb pronominal
  3. to be ashamed.
  4. to be embarrassed, look embarrassed.
  5. avergonyir-se (de \ per) to be ashamed about (at \ of).
  6. (ídem) to be embarrassed about.
  7. avergonyir-se de infinitiu to be ashamed to + infinitiu.
  8. s’avergonyeix de tenir-lo per amic he’s ashamed to consider him to be his friend.

avergonyir

verb transitiu to shame , put to shame to abash , embarrass verb pronominal to be ashamed to be embarrassed , look embarrassed avergonyir-se de \ per to be ashamed about at \ of ídem to be embarrassed about avergonyir-se de infinitiu to be ashamed to + infinitiu s’avergonyeix de tenir-lo per amic he’s ashamed to consider him to be his friend