<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">vernació</title> Accessory Partició sil·làbica: ver_na_ci_ó Etimologia: del ll. vernatio, -ōnis ‘muda de la pell de les serps a la primavera’, der. de vernare ‘ser a la primavera; reverdir, reflorir’, i aquest, de vernum ‘primavera’, que ho és de ver, íd. Body femení botànica Prefoliació.
vernacle adjectiu vernáculo -la. Llengua vernacla, lengua vernácula. masculí vernáculo. Parlar en vernacle, hablar en vernáculo.
<title type="display">vernacle</title> adjectiu einheimisch. llengua vernacla Heimatsprache f. © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
<title type="display">vernacle</title> adjectiu Que és del país on una persona ha nascut. El català és la llengua vernacla dels catalans.
<title type="display">vernacle</title> Pronúncia: bərnáklə adjectiu i masculí vernaculaire. Llengua vernacla, langue vernaculaire.