Es mostren 594844 resultats

vern

<title type="display">vern</title>

nom masculí Un vern és un arbre que té l'escorça fosca i les fulles ovades i amb el marge dentat. Creix a les vores dels rius, on pot formar petits boscos, anomenats vernedes. Els verns fan una fusta de color clar amb vetes vermelloses que és força apreciada.

vern

vern1

vern1

vern1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vern</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del cèlt. uerno- (o uerna-), íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    masculí botànica
  1. fusteria
    1. Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies (Alnus glutinosa), d’escorça bruna fosca i amb fissures, brots glabres i víscids, fulles ovades i serrades i fruits en núcula; submergida en aigua, la seva fusta és de les més duradores.
    2. Fusta del vern.
  2. vern bord (o menut) Fràngula.
  3. vern pilós jardineria Arbre de la família de les betulàcies (Alnus incana), d’escorça llisa, brots pubescents, fulles ovades, serrades, puberulentes o tomentoses al revers i flors unisexuals en aments.



  4. Vegeu també:
    vern2

vern1

vern 1

vern 1

vern1

vern1

vern2

vern2

vern 2
-a

vern 2
-a

vern2
-a

vern2
-a

vern2
| verna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vern</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: locució d’origen incert; no és acceptable l’existència de vern adjectiu; potser d’un ll. vg. *solivertus, comp. de solus ‘sol’ i vertĕre ‘arrencar a fugir’, d’on ‘el qui fuig sol’ amb possible influx del ll. verna ‘esclau’, soliverte verna ‘esclau fugitiu’, d’on la contracció soliverna
Body
adjectiu Mot emprat en l’expressió sol i vern Completament sol i abandonat dels altres. Amb la mort dels seus pares, va restar sol i vern.


Vegeu també:
vern1

vern2
| verna

vernachlässigen

vernachlässigen