verb transitiu popular
1. emporcar.
2. figurat espatllar, malmetre.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-n, -te, ist -t]
1. agrir-se (a. fig ).
2. familiar i figurat embrutir-se.
3. tornar-se ruc.
4. perdre l’interès per les coses de l’esperit.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [versäuft, versoff, hat versoffen]
1. beure’s, gastar-se bevent (massa).
2. verb intransitiu [ist versoffen] [ertrinken] popular ofegar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat -t]
1. negligir, descurar, desatendre.
2. ometre.
3. [Pflicht] faltar o mancar a.
4. [Zeit, Zug] perdre.
5. [Gelegenheit] desaprofitar.
6. nicht versäumen zu no deixar de.
7. no faltar a.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení o neutre [-, -se]
1. omissió f, negligència f, preterició f.
2. pèrdua f de temps.
3. falta f, manca f.
4. desaprofitament m.
5. [Schule] absència f.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre dret, política sentència f en rebel·lió (o rebel·lia).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí versificació f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-n, -te, hat -t] familiar fer diner de, vendre.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. encaixat.
2. intricat.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat -t]
1. aconseguir, facilitar, procurar, proporcionar.
2. s. verschaffen obtenir, assolir, adquirir.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU