verb intransitiu [verschwamm, ist verschwommen]
1. fer-se borrós, tornar-se indistint (o vague).
2. desdibuixar-se.
3. confondre’s (in [+dat] amb).
4. Vegeu verschwommen.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre [-s, -] desaparició f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-et, verschwand, ist verschwunden]
1. desaparèixer, eclipsar-se fig.
2. familiar anar a un cert lloc euf.
3. verschwinde! fum el camp, ves-te’n!
4. verschwinden lassen fer desaparèixer, escamotejar.
5. ich muss mal schnell verschwinden haig d’anar a un cert lloc.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu verschwindend klein diminut, minúscul.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-n, -te, hat -t] agermanar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. mullar o xopar de suor.
2. figurat descuidar-se o oblidar-se (etw d’u/c).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu suat, amarat (o amerat) de suor.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. vague, confús, imprecís, indistint.
2. borrós.
3. nebulós.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular vaguetat, imprecisió, nebulositat.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

[verschwor, hat verschworen] verb transitiu
1. abjurar (etw d’u/c).
2. s. verschwören complotar, conspirar, conjurar-se, confabular-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU