Es mostren 594844 resultats

verticau

<title type="display">verticau </title>

Body
    adj m f Qu’ei perpendicular ar orizon o a un plan orizontau.

    Català: vertical


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

verticau

vértice

vértice

verticidad

verticidad

verticil

verticil

verticil

verticil

verticil

verticil

verticil

verticil

verticil

verticil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verticil</title>

Accessory
Etimologia: del ll. verticillus, íd., dimin. de vertex, -ĭcis ‘vèrtex’ 1a font: 1839, DLab.
Body
    masculí botànica
  1. Conjunt de fulles o d’òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix.
  2. verticil floral
    1. En les flors cícliques, conjunt de peces florals situades al mateix nivell.
    2. per extensió Nom aplicat al calze, a la corol·la, a l’androceu i al gineceu.

verticil

verticil

verticil