verb intransitiu
1. tenir o sofrir un accident, (és)ser víctima d’un accident.
2. familiar i figurat fer figa, fracassar.
3. nàutica naufragar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí i femení [-n, -n] persona f accidentada, accidentat (-ada), víctima f (d’un accident).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. embrutar, embrutir.
2. [Luft] aviciar, viciar.
3. medicina, farmàcia contaminar, infectar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. embrutament m, emporcament mfam , empastifada, maculació.
2. brutícia, porqueria.
3. medicina, farmàcia contaminació, infecció.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-et, -ete, hat -et]
1. desfigurar.
2. enlletgir.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. desfalcar.
2. defraudar.
3. malversar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. desfalc(ament) m.
2. defraudació.
3. política malversació, peculat m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat -t]
1. enlletgir.
2. desfigurar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat -t]
1. causar, ésser (la) causa de.
2. ocasionar, originar, produir, generar, provocar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. condemnar (zu a).
2. dret, política a. sentenciar

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU