Etimologia: del ll. veterinarius, íd., der. de veterīnae, -ārum ‘bèsties velles’, ineptes per a l’equitació o la guerra, i després ‘bèsties de càrrega’, der. de vetus, -ĕris ‘vell’ 1a font: 1839, DLab.
Body
veterinària
adjectiu
Relatiu o pertanyent a la veterinària.
art veterinària Veterinària.
metge veterinari Veterinari.
masculí i femení Persona que per professió o estudi es dedica a la veterinària.
femení Ciència i art de curar les malalties dels animals.
veterinària adjectiu Relatiu o pertanyent a la veterinària art veterinària Veterinària metge veterinari Veterinari masculí i femení Persona que per professió o estudi es dedica a la veterinària femení Ciència i art de curar les malalties dels animals