Es mostren 594823 resultats

vicari

vicari

masculí religió vicar , curate deputy vicari general vicar-general vicari de Crist vicar of Christ the Pope
Diccionari Català Italià

vicari
-ària

<title type="display">vicari</title>

adjectiu [substitut] vicario -a. || biol vicario -a.

masculí i femení [substitut] vicario -a. || masculí crist [ajudant del rector] vicario parrocchiale (o del parroco). | vicari apostòlic vicario apostolico. | vicari capitular vicario capitolare. | vicari de Crist vicario di Cristo.

vicari
-ària

adjectiu substitut vicario -a || biol vicario -a masculí i femení substitut vicario -a || masculí crist ajudant del rector vicario parrocchiale o del parroco | vicari apostòlic vicario apostolico | vicari capitular vicario capitolare | vicari de Crist vicario di Cristo
Diccionari Català Alemany

vicari
-ària


<title type="display">vicari</title>

    adjectiu
  1. stellvertretend.
    2. masculí i femení
  2. (Stell)Vertreter(in) m (f).
  3. especialment eclesiàstic Vikar(in) m (f).
  4. vicari apostòlic Apostolischer Vikar m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vicari
-ària

adjectiu stellvertretend masculí i femení StellVertreterin m f especialment eclesiàstic Vikarin m f vicari apostòlic Apostolischer Vikar m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

vicari

<title type="display">vicari</title>

    nom masculí i femení
  1. Persona que n'ajuda una altra en les seves tasques i la substitueix quan no hi és. Actualment s'usa poc.
    2. nom masculí
  2. Un vicari és un capellà que ajuda el rector d'una parròquia.
vicaria, vicarial, vicariat

vicari

nom masculí i femení Persona que n'ajuda una altra en les seves tasques i la substitueix quan no hi és Actualment s'usa poc nom masculí Un vicari és un capellà que ajuda el rector d'una parròquia vicaria , vicarial , vicariat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vicari
| vicària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vicari</title>

Etimologia: del ll. vicarius ‘que fa les vegades, substitut’ 1a font: s. XIV, Metge
  1. adjectiu
    1. Que és en lloc d’una altra cosa, que la substitueix. Autoritat vicària.
    2. geobotànica Dit de l’espècie que en una regió concreta en substitueix una altra que ocupa la mateixa plaça biològica i es troba en els mateixos agrupaments vegetals.
    3. satisfacció vicària teologia Expressió utilitzada en la teologia catòlica de la redempció per a indicar que la mort de Crist substitueix plenament i suficientment la dels homes per a satisfer la justícia divina.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. Dit de la persona que assisteix un superior en les seves funcions, que el substitueix en cas d’absència o per delegació.
    2. cardenal vicari catolicisme Cardenal que, en nom del papa (bisbe de Roma), regeix amb potestat ordinària la diòcesi de Roma, llevat del Vaticà.
    3. mare vicària catolicisme Religiosa que en un orde o una congregació assisteix la mare general i la substitueix quan cal per delegació.
  3. masculí
    1. dret canònic Eclesiàstic que, en una parròquia, és sota l’autoritat del rector.
    2. història A l’alta edat mitjana, funcionari comtal, inferior als vescomtes, que tenia per missió la defensa d’un territori adscrit a un castell.
    3. història del dret català Home que, en el conreu de les terres del senyor i en les prestacions de servituds, substituïa el qui, fraudulentament, contra la voluntat del senyor, havia rebut ordes sagrats.
    4. vicari apostòlic dret canònic Prelat que, amb idèntics poders que un bisbe residencial, administra un territori encara no erigit en diòcesi.
    5. vicari capitular dret canònic Eclesiàstic elegit pel capítol catedralici per a regir una diòcesi durant la seu vacant fins a l’elecció d’un nou bisbe.
    6. vicari de Crist catolicisme Títol que hom atribueix al papa.
    7. vicari general dret canònic Prevere legítimament constituït per a representar la persona del bisbe en l’exercici de la seva jurisdicció a tota la diòcesi.
    8. vicari general història Representant dels ducs sicilians a Atenes i Neopàtria i cap executiu, civil i militar amb residència efectiva a Tebes, capital dels ducats.
  4. masculí plural botànica i jardineria Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies (Ornithogalum arabicum), de fulles estretes i flors blanques, disposades en raïms corimbiformes.

■ vicari
| vicària

adjectiu Que és en lloc d’una altra cosa, que la substitueix Autoritat vicària geobotànica Dit de l’espècie que en una regió concreta en substitueix una altra que ocupa la mateixa plaça biològica i es troba en els mateixos agrupaments vegetals satisfacció vicària teologia Expressió utilitzada en la teologia catòlica de la redempció per a indicar que la mort de Crist substitueix plenament i suficientment la dels homes per a satisfer la justícia divina adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que assisteix un superior en les seves funcions, que el substitueix en cas d’absència o per…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

vicari
-ària

vicari

    adjectiu i masculí i femení
  1. [substitut] vicario -ria. Autoritat vicària, autoridad vicaria.
    2. adjectiu
  2. botànica vicario -ria, vicariante.
    3. masculí cristianisme
  3. [ajudant del rector] coadjutor.
  4. vicari apostòlic vicario apostólico.
  5. vicari capitular vicario capitular.
  6. vicari de Crist vicario de Cristo (o de Jesucristo).

vicari
-ària

adjectiu i masculí i femení substitut vicario -ria Autoritat vicària , autoridad vicaria adjectiu botànica vicario -ria , vicariante masculí cristianisme ajudant del rector coadjutor vicari apostòlic vicario apostólico vicari capitular vicario capitular vicari de Crist vicario de Cristo o de Jesucristo
Diccionari Català Anglès

vicaria

vicaria

femení vicarage , vicarship
Diccionari Català Alemany

vicaria

vicaria

femení Vikariat n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

vicaría


<title type="display">vicaría</title>

    femení
  1. [cargo] vicaria, vicariat m.
  2. [casa parroquial] rectoria.
  3. [territorio] vicaria, vicariat m.
  4. pasar por la vicaría familiarment casar-se [per l'Església].

vicaría

femení cargo vicaria , vicariat m casa parroquial rectoria territorio vicaria , vicariat m pasar por la vicaría familiarment casar-se per l'Església
Diccionari Català Castellà

vicaria

vicaria

    femení
  1. [dignitat i territori] vicaría, vicariato m.
  2. [casa o despatx] vicaría.

vicaria

femení dignitat i territori vicaría , vicariato m casa o despatx vicaría