Es mostren 594823 resultats

viciar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viciar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_ci_ar
Etimologia: del ll. vitiare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Fer tornar viciós algú. No el controlaven en la seva feina i així el van viciar: ara no fa res de bo.
    2. Fer viciosa alguna cosa, fer-li contreure un vici. Viciar els costums, les relacions socials.
  2. pronominal Aviciar-se.

viciar

viciar


<title type="display">viciar</title>

Pronúncia: bisiá
    verb transitiu
  1. [persona] corrompre, dépraver, pervertir, débaucher.
  2. [cosa] corrompre, vicier.
  3. verb pronominal
  4. [aviciar-se] se vicier.
    • prendre la mauvaise habitude de.
  5. [una fusta] se gauchir.

viciar

viciat
-ada

viciat
-ada

viciat
-ada

viciat
-ada

viciat
-ada

viciat
-ada

viciat
-ada

viciat

    adjectiu
  1. [algú o alguna cosa] viciado -da, enviciado -da.
  2. [aire] viciado -da.

viciat
-ada

viciat
| viciada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viciat</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_ci_at
Etimologia: del ll. vitiatus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    adjectiu
    1. Que té un vici o vicis.
    2. especialment Dit de l’aire carregat d’impureses, especialment d’un lloc tancat. Un ambient molt viciat.
    1. Dit d’alguna cosa que s’ha deformat amb el temps.
    2. fusteria Dit de la post guerxada.

viciat
| viciada

viciat
-ada

viciat
-ada

viciateur
-trice

viciateur
-trice

viciation

viciation