Es mostren 594823 resultats

vicunya

vicunya

femení vicuna
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vicunya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vicunya</title>

Etimologia: del cast. vicuña, i aquest, del quítxua wikuña, íd.
    femení
  1. zoologia Mamífer del subordre dels tilòpodes, de la família dels camèlids (Lama vicugna), molt semblant al llama, però no domesticat, que viu a les regions altes dels Andes.
  2. indústria tèxtil
    1. Teixit fabricat amb el pèl de la vicunya.
    2. Teixit de llana que imita la vicunya.

■ vicunya

femení zoologia Mamífer del subordre dels tilòpodes, de la família dels camèlids Lama vicugna , molt semblant al llama, però no domesticat, que viu a les regions altes dels Andes indústria tèxtil Teixit fabricat amb el pèl de la vicunya Teixit de llana que imita la vicunya
Traducció
Diccionari Català Alemany

vicunya

vicunya

femení zoologia Vikunja n per extensió Vikunjawolle f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

vicunya

vicunya

femení zool vigogna || tèxt vigogna
Diccionari Català francès

vicunya

vicunya

femení zoologia Lama vicugna vigogne indústria tèxtil vigogne
Diccionari Castellà Català

vid

vid

femení botànica Vitis vinifera vinya , cep m
Diccionari de sinònims Franquesa

vida


<title type="display">vida</title>

  1. longevitat, vida llarga.
    viure (m.). Les regles del bon viure. Li són iguals el viure i el morir. Té un viure molt agitat.
    existència. La lluita per l'existència. Tenia una existència grisa i monòtona. Compareu: ésser (m.).
    vivent, temps que dura la vida d'algú. Ja del vivent del seu pare, ell era un dissipador.
    pell (en certes frases). Salvar la pell. M'hi anava la pell.
    dies (en certes frases). Va acabar els seus dies a França, en l'exili. A la fi dels seus dies.
    sang (en certes frases). Per tu donaria la meva sang. Va donar la sang per la seva terra.
    supervivència, el fet de viure després d'algú o d'alguna cosa.
    reviviscència, acció de reviure.
  2. vitalitat. Un drama ple de vitalitat.
  3. Manera de viure, forma de vida.
    benviure (→ virtut). També materialment.
    malviure (→ vici). També materialment.
    sibaritisme, vida regalada.
    vidassa, íd. Quina vidassa tens!
    una vida de canonge, íd.
    tren, manera de viure amb més o menys de luxe. Els N porten un tren, que no sé com poden sostenir.
  4. L'altra vida: Ultratomba. El més-enllà.
  5. Mitjans de subsistència.
    pa. Guanyar-se el pa.
    garrofes. Guanyar-se les garrofes (fam.)
    aliments, terme jurídic. Allò que és necessari per a la subsistència, en general, d'una persona que té el dret de reclamar-los d'una altra. En cas de divorci, el pare o la mare està obligat a pagar aliments als fills.
  6. Guanyar-se la vida: Avidar-se.
  7. Relatiu a la vida: Vital.



© Manuel Franquesa

vida

longevitat , vida llarga viure m Les regles del bon viure Li són iguals el viure i el morir Té un viure molt agitat existència La lluita per l'existència Tenia una existència grisa i monòtona Compareu ésser m vivent , temps que dura la vida d'algú Ja del vivent del seu pare, ell era un dissipador pell en certes frases Salvar la pell M'hi anava la pell dies en certes frases Va acabar els seus dies a França, en l'exili A la fi dels seus dies sang en certes frases Per tu donaria la meva sang Va donar la sang per la seva terra supervivència , el fet de viure després d'algú o d'alguna…
Diccionari Català Anglès

vida


<title type="display">vida</title>

Pronúncia: bíðə
    femení
  1. [en molts sentits] life.
  2. way of life.
  3. lifetime.
  4. livelihood.
  5. va tenir una vida exemplar he lived an exemplary life.
  6. la vida és així such is life, that’s life.
  7. això és (la) vida! this is living!
  8. vol escriure la vida de Pompeu Fabra he wants to write (the life \ a biography) of Pompeu Fabra.
  9. la vida és molt cara the cost of living is very high.
  10. la vida del camp country life.
  11. vida (íntima \ privada) private life.
  12. vida eterna eternal life.
  13. mala vida dissolute life.
  14. l’altra vida the afterlife, the life to come, the next life.
  15. mai de la vida! never in (my \ etc.) life!
  16. en ma vida never in my life.
  17. una vegada a la vida once in a lifetime.
  18. fer-li a algú la vida impossible to make life (a burden \ impossible) for someone.
  19. complicar-se la vida to make life difficult for oneself.
  20. sacrificar la vida to sacrifice one’s life.
  21. guanyar-se la vida to earn one’s living, make a living.
  22. donar senyals de vida [un ferit] to give signs of life.
  23. fa temps que no donaves senyals de vida it’s a long time since (I \ we) heard of you.
  24. un amic de tota la vida a lifelong friend.
  25. una persona de vida a big eater.
  26. li va la vida his life depends on it.
  27. ésser mitja vida to be healthy, advantageous.
  28. llevar la vida to take someone’s life.
  29. perdre la vida to lose one’s life.
  30. salvar la vida to save (some)one’s life.

vida

femení en molts sentits life way of life lifetime livelihood va tenir una vida exemplar he lived an exemplary life la vida és així such is life , that’s life això és la vida this is living vol escriure la vida de Pompeu Fabra he wants to write the life \ a biography of Pompeu Fabra la vida és molt cara the cost of living is very high la vida del camp country life vida íntima \ privada private life vida eterna eternal life mala vida dissolute life l’altra vida the afterlife , the life to come , the next life mai de la vida never in my \ etc life en ma vida never in my life una…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vida</title>

Etimologia: del ll. vīta, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
    femení
  1. biologia
    1. Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se.
    2. Conjunt de tots els éssers vius.
    3. Propietat per la qual un òrgan d’un animal o una planta, o tot l’organisme, acompleix la seva funció o les seves funcions. Estar entre la vida i la mort. No donar senyals de vida. Mentre hi ha vida hi ha esperança. Passar de mort a vida.
    4. figuradament Vigor, energia, intensitat. Una pintura plena de vida.
    5. anar-hi la vida (en una cosa) Haver-hi perill de mort si no es resol d’una manera o altra.
    6. costar moltes vides (una cosa) Causar moltes morts.
    7. deure la vida (a algú) Haver estat salvat de la mort per ell.
    8. el pa de vida cristianisme L’eucaristia.
    9. ésser de poca vida Ésser flac, malaltís o poc menjador.
    10. ésser de vida Menjar molt i de tot.
    11. ésser mitja vida (una cosa) Ésser molt sana o convenient.
    12. llevar la vida (a algú) Matar-lo.
    13. perdre la vida Morir de mort violenta.
    14. salvar la vida Escapar de la mort.
    15. vida extraterrestre astronomia Nom donat a qualsevol fenomen que pugui ésser classificat com a vital i que tingui l’origen fora de la Terra.
    1. Durada de l’existència d’un ésser viu, successió de fenòmens pels quals es manifesta. La tasca és llarga, i la vida, curta. Me’n recordaré tota la vida. Mai de la vida.
    2. Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú durant la seva vida. En ma vida no havia vist una cosa semblant.
    3. demografia Succés o procés que constitueix l’objecte final d’anàlisi de la demografia des d’un enfocament no individual, sinó col·lectiu.
    4. literatura Biografia. Escriure la vida d’algú.
    5. literatura En la literatura occitana, fragment de prosa intercalat en un cançoner que ofereix una breu biografia del trobador.
    6. anar (o passar) a millor vida figuradament Morir.
    7. de per vida locució adverbial Per sempre.
    8. la vida i miracles col·loquialment Informació completa sobre la vida i la conducta d’una persona.
    1. Manera de viure amb relació a les condicions, les circumstàncies, l’ocupació, el caràcter, etc. La vida de monjo. La vida a pagès. La vida de fadrí, de casat, de solter. Vida privada. Vida pública. Una persona de mala vida.
    2. donar-se a la mala vida Dedicar-se a la prostitució, a negocis bruts, etc.
    3. ésser de la vida Dedicar-se a la prostitució.
    4. vida activa cristianisme Per oposició a vida contemplativa, dedicació major a l’acció, a perfeccionar les relacions humanes, a l’evangelització, a l’ensenyament.
    5. vida comuna cristianisme Manera de viure del cristianisme en els instituts religiosos, que comporta comunitat de casa, d’oració, de taula i sovint de béns, de reglament i d’hàbit.
    6. vida contemplativa religió Vida dedicada a la contemplació, a la pregària, a l’estudi, dins o fora d’una comunitat religiosa dedicada especialment a la contemplació.
    1. Mitjans de subsistència. Avui dia la vida és molt cara. Guanyar-se bé la vida.
    2. per la vida es perd la vida Refrany que significa que, per a guanyar-se la vida, es perd la salut.
  5. per analogia
    1. Conjunt de fenòmens en què hom pot observar caràcters anàlegs als de la vida, com ara activitat, organització, manteniment d’una certa forma més o menys durable tot i el renovament constant de la seva matèria, transformació irreversible, adaptació a circumstàncies exteriors, etc. La vida de l’esperit. La vida moral, intel·lectual.
    2. l’altra vida religió Persistència de l’ànima com a realitat viva després de la mort.
    3. vida espiritual cristianisme Activitat humana que té per objecte la dedicació intensa i profunda a l’acreixement de la gràcia. És anomenada també vida sobrenatural i vida interior.
    4. vida eterna (o vida divina) Atribut essencial de Déu en la Bíblia, vida participada per la gràcia i fruïda pels elegits en la glòria.
    5. vida mitjana física atòmica Valor mitjà del temps d’existència (és a dir, de “vida”) d’un nucli d’una espècie radioactiva abans de desintegrar-se.

■ vida

femení biologia Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se Conjunt de tots els éssers vius Propietat per la qual un òrgan d’un animal o una planta, o tot l’organisme, acompleix la seva funció o les seves funcions Estar entre la vida i la mort No donar senyals de vida Mentre hi ha vida hi ha esperança Passar de mort a vida figuradament Vigor, energia, intensitat Una pintura plena de vida anar-hi la vida en una cosa Haver-hi perill de mort si no es resol d…
Informació complementària
Traducció
Diccionari der aranés

vida

<title type="display">vida </title>

    nòm f
  1. Existéncia. En Luishon ei vita.
  2. Durada entre eth neishement e era mòrt.
  3. Biografia.

    4. Català: vida


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vida

nòm f Existéncia En Luishon ei vita Durada entre eth neishement e era mòrt Biografia Català vida © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana