Es mostren 594844 resultats

viduïtat

viduïtat

femení widowhood
Diccionari Català Alemany

viduïtat

viduïtat

femení Witwen-, Witwer-stand m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

viduïtat

viduïtat

femení o viduatge masculí estat vedovanza || pensione vedovile
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viduïtat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viduïtat</title>

Partició sil·làbica: vi_du_ï_tat
Etimologia: del ll. viduĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
    1. Estat de vidu.
    2. Temps durant el qual una persona és vídua.
  2. assegurança de viduïtat (o simplement viduïtat) assegurances i dret del treball Pensió vitalícia a la qual té dret la persona vídua d’un treballador o d’un funcionari que hagi cotitzat a la seguretat social.

■ viduïtat

femení Estat de vidu Temps durant el qual una persona és vídua assegurança de viduïtat o simplement viduïtat assegurances i dret del treball Pensió vitalícia a la qual té dret la persona vídua d’un treballador o d’un funcionari que hagi cotitzat a la seguretat social
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

viduïtat

viduïtat

femení dret viduité ant , veuvage m • assegurança de viduïtat pension de veuve assurance veuvage
Diccionari de sinònims Franquesa

viduïtat [o viudetat]

viduïtat [o viudetat]

viduatge Compareu any de plor primer any de viduïtat © Manuel Franquesa
Diccionari Francès Català

viduité


<title type="display">viduité</title>

Pronúncia: vidɥite
    femení
  1. viduïtat, viduatge m, viudetat.
  2. figuradament abandó m, solitud.
    • buidor, buidesa, buidetat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

viduité

femení viduïtat, viduatge m , viudetat figuradament abandó m , solitud • buidor, buidesa, buidetat © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

vidure

vidure

femení moca plural deixalles, deixies, brossa sing © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

vie


<title type="display">vie</title>

    intransitive verb
  1. competir, rivalitzar.
  2. to vie with someone competir amb algú, rivalitzar amb algú (in per).
  3. to vie for something disputar-se alguna cosa.
  4. to vie with someone for something disputar una cosa amb algú.

vie

intransitive verb competir , rivalitzar to vie with someone competir amb algú , rivalitzar amb algú in per to vie for something disputar-se alguna cosa to vie with someone for something disputar una cosa amb algú
Diccionari Francès Català

vie


<title type="display">vie</title>

Pronúncia: vi
    femení
  1. pròpiament i figuradament vida. Ils sont encore en vie, encara estan amb vida. Je ne partage pas son mode de vie, son style de vie, no comparteixo el seu mode de vida, el seu estil de vida. Elle continue à mener sa petite vie, continua portant la seva vida miserable. Ce tableau manquait de vie, aquell quadre mancava de vida (a aquell quadre li faltava vida).
  2. à la vie et à la mort per a tota la vida [per sempre].
  3. au péril de sa vie jugant-s’hi (o arriscant) la vida.
  4. à vie a perpetuïtat (o vitalici -ícia, o per a la vida, o per a tota la vida).
  5. avoir droit de vie et de mort sur qqn disposar de la vida i de la mort d’algú.
  6. avoir la vie dure viure (o aguantar) molts anys.
    • familiarment aguantar (o resistir) molt.
  7. ce n’est pas une vie familiarment això no és vida (o no és manera de viure, o no es pot aguantar).
    • c’est la belle (ou bonne) vie això sí que és vida.
  8. c’est la vie ! és la vida (o què hi farem)!
  9. cette vie et l’autre vie aquesta vida i l’altra vida [abans i després de la mort].
  10. de la (ou ma) vie [jamais] mai de la (o en ma) vida. De ma vie je n’avais vu chose pareille !, en ma vida havia vist res de semblant! .
    • [qui a la plus grande importance] de la vida, de la meva vida. C’est la femme de ma vie, és la dona de la meva vida.
  11. devoir la vie à qqn figuradament deure la vida a algú [que li ha salvat la vida].
  12. donner sa vie donar la vida [per algú].
  13. élixir de longue vie antigament elixir de llarga vida.
  14. enterrer sa vie de garçon figuradament fer el comiat de solter.
  15. être entre la vie et la mort estar entre la vida i la mort.
  16. faire la vie infreqüent i familiarment portar una vida de plaers (o regalada).
  17. faire la vie à qqn familiarment fer la punyeta (o la guitza).
    • familiarment prostituir-se.
  18. faire (ou mener, ou rendre) la vie dure à qqn figuradament fer la vida impossible a algú (o donar mala vida a algú, o no deixar viure algú).
  19. faire une vie infreqüent guanyar-se la vida.
  20. femme de mauvaise vie antigament dona de la (o de mala) vida.
  21. jamais de la vie mai de la vida.
  22. jurer qqch sur sa vie jurar per la seva vida.
  23. laisser la vie sauve à qqn deixar viu -iva (o amb vida) algú.
  24. la vie chère l’encariment de la vida. La lutte contre la vie chère, la lluita contra l’encariment de la vida.
  25. le pain de vie cristianisme el pa de vida (o l’eucaristia).
  26. le prix (ou coût) de la vie el cost de la vida.
  27. mener joyeuse vie portar una vida alegre (o divertida).
  28. mener une vie de chien figuradament viure com un gos.
  29. mener une vie de débauche (ou de patachon, ou de bâton de chaise) familiarment portar una vida desordenada (o anar sempre en doina).
  30. mener une vie de pacha figuradament i familiarment viure com un rei (o com un reietó, o com un bisbe, o com un paixà, o fer vida de canonge).
  31. montrer la vie en rose figuradament fer veure (o presentar) la vida de color de rosa.
  32. ne pas donner signe de vie no donar senyals de vida.
  33. ôter la vie à qqn figuradament llevar la vida a algú [matar-lo].
    • perdre la vie perdre la vida [morir-se].
  34. pour la vie per tota la vida (o per sempre més). Ils sont amis pour la vie, són amics per sempre més.
  35. pourvu que Dieu lui prête vie que Déu li doni (llarga o molts anys de) vida.
  36. prendre la vie du bon côté prendre’s la vida (o les coses) bé.
  37. redonner (ou rendre) la vie à qqn figuradament fer cobrar (o recobrar) el coneixement (o els sentits).
    1. regarder la vie en face enfrontar-se (o plantar cara) a la vida.
    2. revenir à la vie tornar de mort a vida.
  38. risquer (ou exposer) sa vie pour qqn arriscar (o exposar, o jugar-se) la vida per algú. Il avait risqué sa vie pour ses enfants, s’havia jugat la vida pels seus fills.
  39. sauver la vie de qqn salvar la vida a algú.
  40. sauver sa vie (ou avoir la vie sauve) salvar la vida (o sortir-ne sa -ana i estalvi -àlvia).
  41. sa vie ne tient qu’à un fil figuradament la seva vida només s’aguanta per un fil.
  42. se réconcilier avec la vie reconciliar-se amb la vida.
  43. suffire à sa vie ésser suficient per a la seva vida (o tenir-ne prou per a viure). Ces conditions suffisaient à ma vie, aquelles condicions eren suficients per a la meva vida (amb aquelles condicions en tenia prou per a viure).
  44. tant qu’il y a de la vie il y a de l’espoir mentre hi ha vida hi ha esperança.
  45. vivre sa vie fer la seva vida [sense amoïnar-se gaire per res].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vie

femení pròpiament i figuradament vida Ils sont encore en vie , encara estan amb vida Je ne partage pas son mode de vie, son style de vie , no comparteixo el seu mode de vida, el seu estil de vida Elle continue à mener sa petite vie , continua portant la seva vida miserable Ce tableau manquait de vie , aquell quadre mancava de vida a aquell quadre li faltava vida à la vie et à la mort per a tota la vida per sempre au péril de sa vie jugant-s’hi o arriscant la vida à vie a perpetuïtat o vitalici -ícia, o per a la vida, o per a tota la vida avoir droit de vie et de mort sur qqn…