Es mostren 594823 resultats

Vienna

Vienna

proper noun Geography Viena
Diccionari Francès Català

Vienne


<title type="display">Vienne</title>

Pronúncia: vjɛn
nom propi geografia Viena.
  1. Viena (del Delfinat).
  2. nom propi femení [rivière] la Vinhana.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

Vienne

nom propi geografia Viena Viena del Delfinat nom propi femení rivière la Vinhana © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

Viennese

Viennese

adjective & noun vienès m , -esa f
Diccionari Francès Català

viennois
-oise


<title type="display">viennois</title>

Pronúncia: vjɛnwa -waz
    adjectiu i masculí i femení
  1. geografia [de l’Autriche, du Dauphiné] vienès -esa.
  2. chocolat viennois gastronomia suís.
    • pain viennois pa de Viena.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

viennois
-oise

adjectiu i masculí i femení geografia de l’Autriche, du Dauphiné vienès -esa chocolat viennois gastronomia suís • pain viennois pa de Viena © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

viennoiserie

viennoiserie

femení gastronomia pastes pl de fleca © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

viento


<title type="display">viento</title>

    masculí
  1. vent. Hace mucho viento, fa molt de vent.
  2. [dirección] vent.
  3. [olfato de los animales] nas, olfacte.
  4. música vent. Instrumentos de viento, instruments de vent.
  5. a los cuatro vientos als quatre vents.
  6. azotado por los vientos batut pel vent.
  7. beber los vientos por [una cosa, una mujer] perdre la xaveta (o el cap, o el seny).
  8. contra viento y marea contra vent i marea.
  9. corren malos vientos para... figuradament són temps dolents per a....
  10. darle a uno el viento de una cosa figuradament [sospechar] flairar (o ensumar) una cosa.
  11. despedir (o echar) con viento fresco familiarment engegar a dida (o a passeig, o a la quinta forca).
  12. el viento ha cambiado el vent ha canviat.
  13. ganar el viento marina, marítim posar proa al vent.
  14. hurtar el viento marina, marítim tenir vent de proa.
  15. ir más rápido que el viento figuradament córrer més que el vent (o anar com el vent, o deixar endarrere el vent).
  16. irse a tomar viento familiarment [fracasar] anar-se'n a fer punyetes, anar-se'n en orris.
  17. ir viento en popa figuradament anar vent en popa.
  18. lo que el viento se llevó allò que el vent s'endugué.
  19. llevarse el viento una cosa figuradament [caer en el olvido] emportar-se una cosa el vent.
  20. ¿qué viento te trae? familiarment quin vent et porta?
  21. quien siembra vientos recoge tempestades figuradament qui sembra vents, cull tempestats.
  22. tener viento favorable tenir bon vent.

viento

masculí vent Hace mucho viento , fa molt de vent dirección vent olfato de los animales nas , olfacte música vent Instrumentos de viento , instruments de vent a los cuatro vientos als quatre vents azotado por los vientos batut pel vent beber los vientos por una cosa, una mujer perdre la xaveta o el cap, o el seny contra viento y marea contra vent i marea corren malos vientos para figuradament són temps dolents per a darle a uno el viento de una cosa figuradament sospechar flairar o ensumar una cosa despedir o echar con viento fresco familiarment engegar a dida o a…
Diccionari Castellà Català

vientre


<title type="display">vientre</title>

    masculí
  1. anatomia ventre.
  2. [de vasija, etc] ventre, panxa.
  3. [preñado] ventre.
  4. física [ondulación] ventre.
  5. bajo vientre baix ventre.
  6. echar vientre familiarment posar panxa.
  7. evacuar (o exonerar) el vientre (o hacer de vientre fam) buidar el ventre (o anar de ventre).
  8. sacar el vientre de mal año figuradament i familiarment [saciar el hambre] treure el ventre de pena (o de mal any, o de guerxesa).

vientre

masculí anatomia ventre de vasija, etc ventre , panxa preñado ventre física ondulación ventre bajo vientre baix ventre echar vientre familiarment posar panxa evacuar o exonerar el vientre o hacer de vientre fam buidar el ventre o anar de ventre sacar el vientre de mal año figuradament i familiarment saciar el hambre treure el ventre de pena o de mal any, o de guerxesa
Diccionari der aranés

vier

<title type="display">vier </title>

    v intr Desplaçar-se entath lòc a on ei eth locutor. En Luishon empleguen vénguer. En Canejan empleguen vir.

    Català: venir, vindre


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vier

v intr Desplaçar-se entath lòc a on ei eth locutor En Luishon empleguen vénguer En Canejan empleguen vir Català venir, vindre © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Alemany Català

vier


<title type="display">vier</title>

Pronúncia: f-
    adjectiu
  1. quatre.
  2. auf allen vieren gehen anar de quatre grapes.
  3. alle viere von s. strecken estirar-se i no preocupar-se de o per res.
  4. Vegeu Auge.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

vier

adjectiu quatre auf allen vieren gehen anar de quatre grapes alle viere von s strecken estirar-se i no preocupar-se de o per res Vegeu Auge © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Alemany Català

Vierbeiner

Vierbeiner

masculí -s, - animal quadrúpede © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU