Es mostren 594823 resultats

vietnamita


<title type="display">vietnamita</title>

    adjectiu
  1. vietnamesisch.
  2. masculí i femení
  3. Vietnamese m, Vietnamesin f.
  4. masculí lingüística
  5. Vietnamesisch n.
  6. el vietnamita das Vietnamesische.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vietnamita

vietnamita

vietnamita

vietnamita

vietnamita

vietnamita

vietnamita

vietnamita

<title type="display">vietnamita</title>

    adjectiu
  1. Del Vietnam.
  2. nom masculí i femení
  3. Un o una vietnamita és una persona que és del Vietnam o que hi viu.
  4. nom masculí
  5. El vietnamita és la llengua que es parla al Vietnam.

vietnamita

vietnamita

vietnamita

vieux [ou vieil -eille]
-eille


<title type="display">vieux<hi rend="plain"> [ou </hi>vieil -eille<hi rend="plain">]</hi></title>

Pronúncia: vjø -ɛj
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament [âgé] vell -a, gran, vellet -a. Un très vieil homme, un home molt vell. Elle est devenue vieille, s’ha fet vella. Un vieux couple, una parella gran (d’edat).
  2. [plus ou moins âgé] gran, vell -a fam. Ton frère est un peu plus vieux que toi, el teu germà és una mica més gran que tu.
  3. pròpiament i figuradament [ancien] vell -a, antic -iga, de fa temps, d’anys. Elle était vieille dans le métier, era antiga en l’ofici. Un vieil ami, un vell amic. Ils ont visité le vieux Barcelona, van visitar la Barcelona vella.
  4. [expérimenté] veterà -ana, experimentat -ada. Un vieux journaliste, un periodista veterà.
  5. [d’avant, d’autrefois] antic -iga, d’abans. Ma vieille maison est abandonnée, la meva antiga casa està abandonada. Le vieil anglais, l’anglès antic.
  6. [très ancien, vieilli] vell -a, ranci rància, anyenc -a.
  7. [moins vif, terne] esmorteït -ïda, apagat -ada. Un vieux rose, un rosa esmorteït (apagat).
  8. despectivament [invétéré] inveterat -ada, de tota la vida, empedreït -ïda, rematat -ada. Un vieux ivrogne, un borratxo de tota la vida .
    1. -ot -ota. Un vieux manoir, un casalot. Un vieux cheval, un cavallot. Il passait les jours à étudier de vieux papiers, passava els dies estudiant paperots.
    2. tros de..., mal -a.... Une vieille noix, un tros de totxo.
  9. faire vieux fer vell -a (o envellir) [una roba].
  10. la vieille France la França d’abans.
  11. le bon vieux temps els bons temps del passat (o els enyorats temps d’abans).
  12. les vieux jours figuradament la vellesa (o la tardor de la vida).
  13. le vieil homme cristianisme l’home vell.
  14. le vieux continent l’antic (o el vell) continent.
  15. le vieux monde [l’Europe] el vell món.
  16. ne pas faire de vieux os familiarment no arribar a vell.
  17. se faire vieux fer-se vell -a (o tornar-se vell -a, o envellir-se, o envellir).
  18. s’habiller vieux vestir-se com un vell (o posar-se roba que envelleix, o que fa vell -a).
  19. très vieille France a la manera antiga (o molt a l’antiga). Des manières très vieille France, unes maneres molt a l’antiga.
  20. un vieux clou figuradament i familiarment una carraca (o una tartana vella, o una tartanota, o una cafetera) [un cotxe vell i atrotinat].
  21. un vieux de vieille familiarment un vell veterà (o un veterà experimentat).
  22. vieux comme le monde figuradament antic com el món.
    1. vieux comme les rues (ou comme les chemins, ou comme Hérode) més vell que l’anar a peu (o que el cagar arrupit vulg, o de l’any de la picor).
    2. vieux comme Mathusalem més vell que Matusalem.
  23. vieille fille soltera gran (o conca).
  24. vieille dame senyora gran (o d’edat).
  25. vieilles gens (ou personnes) gent gran (o persones grans).
  26. vieux garçon solter gran (o conco).
  27. une vieille femme una dona vella (o una vella, o una velleta, o una anciana infr lit).
  28. un vieil homme un home vell (o un vell, o un vellet, o un ancià infr lit).
  29. vieille baderne familiarment i despectivament vellot -a inútil.
    vieille bique mala bruixa (o vellota).
  30. vieux beau familiarment i despectivament vell verd (o presumit).
  31. vieux monsieur senyor gran (o d’edat).
  32. vieux tableau figuradament i despectivament lloro (o putarrot vulg).
  33. vivre vieux viure molts anys (o fins a una edat avançada).
  34. masculí i femení
  35. vell -a, iaio -a fam, jai -a fam. Elle était pieuse comme une vieille, era piadosa com una vella. C’est un vieux de trente ans, és un vell de trenta anys.
  36. familiarment i despectivament [parents] vell -a. Il y a longtemps que je n’ai pas vu mes vieux, fa molt de temps que no he vist els vells.
  37. ma vieille ! figuradament i familiarment amiga meva (o amiga, o noia, o xica reg)!.
    mon vieux ! amic meu (o amic, o noi, o amic, o xic reg)!
  38. prendre un coup de vieux envellir de cop (o fer-se vell -a de cop). Il avait pris un coup de vieux, s’havia fet vell de cop.
  39. une petite vieille una velleta. C’était une bonne petite vieille qui faisait ses œuvres de charités dans le village, era una bona velleta que feia caritat al poble.
  40. un petit vieux un vellet. C’était un petit vieux bien propre, era un vellet net i polit.
  41. femení
  42. ictiologia grívia, bestenaga, massot m, tord m.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vieux [ou vieil -eille]
-eille

view


<title type="display">view</title>

Pronúncia: vjuː
    noun
  1. vista, paisatge, panorama, perspectiva.
  2. Art & Photography panorama, paisatge.
  3. in view visible.
  4. to be in view of the sea ésser a les envistes del mar, poder veure el mar.
  5. on view a la vista, exposat.
  6. the house will be on view to the public on Saturdays la casa estarà oberta al públic els dissabtes.
  7. private view exposició privada, sessió privada, preestrena.
  8. at first view a primera vista.
  9.  ten views of Barcelona deu visites de Barcelona.
  10. at last a hotel came into view al final va aparèixer un hotel.
  11. land in view terra a la vista.
  12. field of view camp visual.
  13. you'll get a better view from here ho veuràs millor des d'aquí.
  14. to (have \ keep) someone in view no perdre algú de vista.

  15. [opinion, etc.] opinió, criteri, perspectiva, actitud, manera de veure.
  16. [plan, intention] projecte, intenció.
  17. to hold extreme views tenir idees extremes.
  18. to have very decided views on something tenir idees fetes sobre alguna cosa.
  19. what are your views about it? com ho veus això?
  20. in my view a la meva manera de veure, al meu entendre.
  21. in view of this en vista d'això.
  22. with a view to doing something amb vista a fer alguna cosa, amb el propòsit de fer alguna cosa.
  23. it is not easy to form a view no és gens fàcil d'arribar a la conclusió.
  24. to take the view that... opinar que...
  25. we take a different view nosaltres pensem diferent, nosaltres tenim una altra manera de veure-ho.
  26. dim view opinió gens favorable.
  27. I should take a dim view if no em faria gens de gràcia (que \ si) + subjuntiu.
  28. transitive verb
  29. mirar.
  30. veure.
  31. contemplar.
  32. examinar, inspeccionar.
  33. esguardar.
  34. veure per televisió.
  35. portar al cap.
  36. how does the government view it? com ho veu el govern?, quina és l'actitud del govern?

view

viewer


<title type="display">viewer</title>

Pronúncia: ˈvjuːəʳ
    noun
  1. [person] espectador, contemplador.
  2. [television watcher] televident, teleespectador.
  3. [apparatus to assist viewing] visor.
  4. [view finder] visor d'imatge.

viewer

viewfinder

viewfinder