Es mostren 594845 resultats

accentuar

<title type="display">accentuar</title>

    [! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
    [! Amb CC]
    verb
  1. Escriure un accent gràfic sobre una vocal. En la paraula música accentuem la u .
  2. Pronunciar una síl·laba o una vocal amb força. Quan es recita un vers, s'accentuen les síl·labes més importants.
  3. Quan diem que accentuem una forma, un sentiment o alguna altra cosa, volem dir que el remarquem per tal que sigui més fàcil de veure. Les caricatures accentuen les faccions de les persones.
  4. usat amb pronom
  5. Quan una sensació, una malaltia o una acció s'accentua es fa més forta, més intensa.

accentuar

accentuar

accentuar

accentuar


<title type="display">accentuar</title>

    verb transitiu
  1. akzentuieren, betonen.
  2. figuradament (auf etwas ac) Nachdruck legen.
    1. hervorheben.
    2. verschärfen.
  3. accentuar la «a» einen Akzent auf das «a» setzen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

accentuar

accentuar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">accentuar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ac_cen_tu_ar
Etimologia: del b. ll. accentuare, íd.
Body
    verb transitiu
  1. Proferir amb accent (una síl·laba, una vocal). Cal accentuar la primera síl·laba del mot “rèptil”.
  2. música Reforçar el so (sobre una nota).
  3. figuradament Marcar amb força (alguna cosa). Accentuar els defectes d’algú.
  4. Pronunciar d’una manera expressiva (algun mot o alguna frase) per fer-hi fixar l’atenció.
  5. Escriure un accent gràfic (sobre una lletra). Accentueu sempre la segona “e” del mot “perquè”.

accentuar

accentuar

accentuar

accentuat

accentuat

accentuat
-ada

accentuat
-ada

accentuate

accentuate

accentuation


<title type="display">accentuation</title>

Pronúncia: aksɑ̃tyasjɔ̃
    femení
  1. pròpiament i figuradament accentuació.
  2. [avec force] pronúncia, pronunciació accentuada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

accentuation

accentuation

accentuation