Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

vinça

<title type="display">vinça</title>

femení venatura, vena.

vinça

<title type="display">vinça</title>

femení

[Holz, Gestein] Ader f, Gang m.
Maser f.

vinça

femení Holz, Gestein Ader f , Gang m Maser f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

■ vinca

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinca</title>

femení botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les apocinàcies (Vinca sp), de tiges decumbents, fulles oposades el·líptiques, quinquelobulades, de color blau, i fruits formats per dos fol·licles corniculats.

■ vinca

femení botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les apocinàcies Vinca sp , de tiges decumbents, fulles oposades ellíptiques, quinquelobulades, de color blau, i fruits formats per dos follicles corniculats

vinça

<title type="display">vinça</title>

Pronúncia: bínsə

femení [de la pedra, de la fusta, etc] veine.

vinça

femení de la pedra, de la fusta, etc veine

■ vinça

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinça</title>

Etimologia: der. d’un verb ll. vg. *vĭnctiare (*vinçar) ‘lligar’, i aquest, del ll. vĭncīre, íd.; el sentit inicial degué ser ‘lligam’, després ‘fibra, veta’ 1a font: s. XV

femení Veta o aigua que presenta una pedra, la fusta, etc.