Es mostren 594823 resultats

■ vinça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinça</title>

Etimologia: der. d’un verb ll. vg. *vĭnctiare (*vinçar) ‘lligar’, i aquest, del ll. vĭncīre, íd.; el sentit inicial degué ser ‘lligam’, després ‘fibra, veta’ 1a font: s. XV
femení Veta o aigua que presenta una pedra, la fusta, etc.

■ vinça

femení Veta o aigua que presenta una pedra, la fusta, etc
Traducció
Diccionari Català francès

vinca

vinca

femení botànica Vinca sp pervenche
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vincamina

■ vincamina

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Alcaloide cristallí, d’estructura pentacíclica, del grup de l’indole
Gran Diccionari de la llengua catalana

vinçanenc
| vinçanenca

vinçanenc
| vinçanenca

adjectiu i masculí i femení De Vinçà Conflent
Gran Diccionari de la llengua catalana

vinçanès
| vinçanesa

vinçanès
| vinçanesa

adjectiu i masculí i femení Vinçanenc
Diccionari Català Castellà

vincapervinca

vincapervinca

femení botànica vinca
Diccionari Castellà Català

vincapervinca

vincapervinca

femení botànica hierba doncella vinca
Diccionari Català Alemany

vincapervinca

vincapervinca

femení botànica Immergrün n bes «media» © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vincapervinca

■ vincapervinca

femení botànica Vinca
Traducció
Diccionari Català francès

vinçat
-ada

vinçat
-ada

adjectiu pedra, fusta veiné -e