Es mostren 594823 resultats

vinclament

vinclament

vinclament

vinclament

vinclament

vinclament

    masculí
  1. doblamiento.
  2. construcció [d'una paret] pandeo, combadura f.

vinclament

vinclament

vinclament

vinclament

vinclament

vinclament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinclament</title>

Accessory
Etimologia: de vinclar 1a font: 1696, DLac.
Body
    masculí
  1. Acció de vinclar o de vinclar-se.
  2. construcció Deformació de les parets, de les columnes i d’altres elements verticals o que treballen per compressió, quan suporten càrregues desproporcionades a llur resistència.
  3. tecnologia Deformació lateral d’una peça llarga que es corba en la seva part central per efecte d’una compressió excessiva exercida en el sentit del seu eix longitudinal.

vinclament

vinclament

vinclament

vinclar


<title type="display">vinclar</title>

    verb transitiu
  1. biegen, beugen.
  2. krümmen.
  3. zusammen-falten, -legen, in Falten legen.
  4. verb reflexiu sich biegen.
  5. figuradament sich beugen, sich erniedrigen.
  6. vinclar-se davant els poderosos sich vor den Mächtigen beugen oder demütigen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vinclar

vinclar

vinclar

    verb transitiu
  1. doblar, torcer.
  2. figuradament doblegar. Res no podrà vinclar la seva voluntat, nada podrá doblegar su voluntad.
  3. verb pronominal
  4. doblarse, torcerse.
  5. figuradament doblegarse, someterse.

vinclar

vinclar

vinclar