Es mostren 594827 resultats

vincle

vincle

vincle

vincle

    masculí
  1. [lligam moral] vínculo, lazo. Els vincles de l'amistat, los vínculos de la amistad.
  2. dret vínculo.

vincle

vincle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vincle</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vĭncŭlum ‘lligam’, i aquest, de vĭncīre ‘lligar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
    masculí
  1. antigament Objecte per a estrènyer o unir dues coses; lligam.
  2. figuradament
    1. Lligam moral, unió, relació, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones. Estrènyer els vincles d’amistat. Vincle matrimonial.
    2. dret civil Subjecció de béns, amb prohibició d’alienar-los, a una fundació determinada o a una forma de successió ordenada pel fundador del vincle.
    3. dret civil Conjunt de béns adscrits a una fundació.

vincle

vincle

vincle

vincle

vincle

vincle


<title type="display">vincle</title>

    masculí especialment figuradament
  1. Band n.
    • Bindung f.
  2. dret Bindung, Verpflichtung f.
  3. el vincle conjugal der Ehebund.
  4. vincles de sang Blutsbande n pl.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vincle

vincle

vincle

vinculable

vinculable

vinculable

vinculable

vinculable

vinculable