Es mostren 594844 resultats

vinclar

vinclar

→ doblegar , corbar revinclar-se © Manuel Franquesa
Conjugador Català

vinclar


<title type="display">vinclar</title>

    1. INFINITIU

    1. vinclar

    2. GERUNDI

    1. vinclant

    3. PARTICIPI

    1. vinclat
    2. vinclada
    3. vinclats
    4. vinclades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. vinclo
      2. vincles
      3. vincla
      4. vinclem
      5. vincleu
      6. vinclen

      2. IMPERFET

      1. vinclava
      2. vinclaves
      3. vinclava
      4. vinclàvem
      5. vinclàveu
      6. vinclaven

      3. PASSAT

      1. vinclí
      2. vinclares
      3. vinclà
      4. vinclàrem
      5. vinclàreu
      6. vinclaren

      4. FUTUR

      1. vinclaré
      2. vinclaràs
      3. vinclarà
      4. vinclarem
      5. vinclareu
      6. vinclaran

      5. CONDICIONAL

      1. vinclaria
      2. vinclaries
      3. vinclaria
      4. vinclaríem
      5. vinclaríeu
      6. vinclarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vincli
      2. vinclis
      3. vincli
      4. vinclem
      5. vincleu
      6. vinclin

      2. IMPERFET

      1. vinclés
      2. vinclessis
      3. vinclés
      4. vincléssim
      5. vincléssiu
      6. vinclessin

    6. IMPERATIU

    1. vincla
    2. vincli
    3. vinclem
    4. vincleu
    5. vinclin

vinclar

INFINITIU vinclar GERUNDI vinclant PARTICIPI vinclat vinclada vinclats vinclades INDICATIU PRESENT vinclo vincles vincla vinclem vincleu vinclen IMPERFET vinclava vinclaves vinclava vinclàvem vinclàveu vinclaven PASSAT vinclí vinclares vinclà vinclàrem vinclàreu vinclaren FUTUR vinclaré vinclaràs vinclarà vinclarem vinclareu vinclaran CONDICIONAL vinclaria vinclaries vinclaria vinclaríem vinclaríeu vinclarien SUBJUNTIU PRESENT vincli vinclis vincli vinclem vincleu vinclin IMPERFET vinclés vinclessis vinclés vincléssim vincléssiu vinclessin IMPERATIU vincla vincli vinclem vincleu vinclin
Diccionari Català Italià

vinclar

vinclar

verb transitiu piegare, arcuare, curvare || fig piegare, domare verb pronominal piegarsi, incurvarsi || fig piegarsi, cedere intr
Diccionari Català Anglès

vinclar

vinclar

verb transitiu to bend to curve verb pronominal to bend down \ over
DIDAC Diccionari escolar

vinclar

<title type="display">vinclar</title>

verb Doblegar, corbar una cosa flexible. Quan has d'agafar una cosa de terra, vincles el cos cap endavant per a arribar-hi. Les canyes es vinclen amb el vent.
revinclar-se, vincladís

vinclar

verb Doblegar, corbar una cosa flexible Quan has d'agafar una cosa de terra, vincles el cos cap endavant per a arribar-hi Les canyes es vinclen amb el vent revinclar-se , vincladís
Diccionari Català francès

vinclar


<title type="display">vinclar</title>

Pronúncia: biŋklá
    verb transitiu
  1. [corbar] plier.
  2. figuradament plier.
    • assouplir, faire fléchir. Res no pot vinclar la seva voluntat, rien ne peut faire fléchir sa volonté.
  3. vincular.
    4. verb pronominal
  4. se plier, plier intr, ployer intr. Les canyes es vinclen amb el vent, les roseaux se plient sous l'effet du vent.
  5. [una post] se courber.
  6. figuradament plier intr, se soumettre, fléchir intr, ployer intr, céder intr. Vinclar-se davant els poderosos, fléchir devant les puissants.

vinclar

verb transitiu corbar plier figuradament plier • assouplir , faire fléchir Res no pot vinclar la seva voluntat , rien ne peut faire fléchir sa volonté vincular verb pronominal se plier , plier intr , ployer intr Les canyes es vinclen amb el vent , les roseaux se plient sous l'effet du vent una post se courber figuradament plier intr , se soumettre , fléchir intr , ployer intr , céder intr Vinclar-se davant els poderosos , fléchir devant les puissants
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinclar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinclar</title>

Etimologia: del ll. vĭnculare ‘lligar’, der. de vĭncŭlum ‘lligam’; del significat de ‘lligar’ es passà al de ‘torçar, doblegar, vinclar el cordó o una altra cosa per a lligar’ 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu antigament Vincular.
    1. transitiu Corbar una cosa flexible. Vinclà una mica la vareta per fer-ne un arc.
    2. pronominal Les canyes es vinclen amb el vent.
  3. figuradament
    1. transitiu Res no podrà vinclar la seva voluntat.
    2. pronominal Vinclar-se davant els poderosos.

■ vinclar

verb transitiu antigament Vincular transitiu Corbar una cosa flexible Vinclà una mica la vareta per fer-ne un arc pronominal Les canyes es vinclen amb el vent figuradament transitiu Res no podrà vinclar la seva voluntat pronominal Vinclar-se davant els poderosos
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

vincle

vincle

masculí link , bond , tie
Diccionari Català Castellà

vincle

vincle

    masculí
  1. [lligam moral] vínculo, lazo. Els vincles de l'amistat, los vínculos de la amistad.
  2. dret vínculo.

vincle

masculí lligam moral vínculo , lazo Els vincles de l'amistat , los vínculos de la amistad dret vínculo
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vincle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vincle</title>

Etimologia: del ll. vĭncŭlum ‘lligam’, i aquest, de vĭncīre ‘lligar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
  1. antigament Objecte per a estrènyer o unir dues coses; lligam.
  2. figuradament
    1. Lligam moral, unió, relació, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones. Estrènyer els vincles d’amistat. Vincle matrimonial.
    2. dret civil Subjecció de béns, amb prohibició d’alienar-los, a una fundació determinada o a una forma de successió ordenada pel fundador del vincle.
    3. dret civil Conjunt de béns adscrits a una fundació.

■ vincle

masculí antigament Objecte per a estrènyer o unir dues coses lligam figuradament Lligam moral, unió, relació, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones Estrènyer els vincles d’amistat Vincle matrimonial dret civil Subjecció de béns, amb prohibició d’alienar-los, a una fundació determinada o a una forma de successió ordenada pel fundador del vincle dret civil Conjunt de béns adscrits a una fundació
Traducció