Es mostren 594827 resultats

■ vinculant

■ vinculant

adjectiu Que vincula
Traducció
Diccionari Català Anglès

vinculant

vinculant

adjectiu binding
Diccionari Català Italià

vinculant

vinculant

adjectiu vincolante
DIDAC Diccionari escolar

vinculant

vinculant

adjectiu Que uneix amb un vincle legal, moral o d'afecte Una resolució, un pacte o una decisió és vinculant quan obliga a complir-lo vinculació
Diccionari Català Alemany

vinculant

vinculant

adjectiu verbindlich, bindend, verpflichtend © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

vinculant

vinculant

adjectiu qui lie
Diccionari Català Anglès

vincular

vincular

verb transitiu to link , bind , tie dret to entail
Diccionari Català Castellà

vincular

vincular

    verb transitiu
  1. [lligar amb un vincle] vincular.
  2. dret [béns] vincular.
    3. verb pronominal
  3. vincularse.

vincular

verb transitiu lligar amb un vincle vincular dret béns vincular verb pronominal vincularse
Conjugador Català

vincular


<title type="display">vincular</title>

    1. INFINITIU

    1. vincular

    2. GERUNDI

    1. vinculant

    3. PARTICIPI

    1. vinculat
    2. vinculada
    3. vinculats
    4. vinculades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. vinculo
      2. vincules
      3. vincula
      4. vinculem
      5. vinculeu
      6. vinculen

      2. IMPERFET

      1. vinculava
      2. vinculaves
      3. vinculava
      4. vinculàvem
      5. vinculàveu
      6. vinculaven

      3. PASSAT

      1. vinculí
      2. vinculares
      3. vinculà
      4. vinculàrem
      5. vinculàreu
      6. vincularen

      4. FUTUR

      1. vincularé
      2. vincularàs
      3. vincularà
      4. vincularem
      5. vinculareu
      6. vincularan

      5. CONDICIONAL

      1. vincularia
      2. vincularies
      3. vincularia
      4. vincularíem
      5. vincularíeu
      6. vincularien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vinculi
      2. vinculis
      3. vinculi
      4. vinculem
      5. vinculeu
      6. vinculin

      2. IMPERFET

      1. vinculés
      2. vinculessis
      3. vinculés
      4. vinculéssim
      5. vinculéssiu
      6. vinculessin

    6. IMPERATIU

    1. vincula
    2. vinculi
    3. vinculem
    4. vinculeu
    5. vinculin

vincular

INFINITIU vincular GERUNDI vinculant PARTICIPI vinculat vinculada vinculats vinculades INDICATIU PRESENT vinculo vincules vincula vinculem vinculeu vinculen IMPERFET vinculava vinculaves vinculava vinculàvem vinculàveu vinculaven PASSAT vinculí vinculares vinculà vinculàrem vinculàreu vincularen FUTUR vincularé vincularàs vincularà vincularem vinculareu vincularan CONDICIONAL vincularia vincularies vincularia vincularíem vincularíeu vincularien SUBJUNTIU PRESENT vinculi vinculis vinculi vinculem vinculeu vinculin IMPERFET vinculés vinculessis vinculés vinculéssim vinculéssiu vinculessin…
Diccionari Castellà Català

vincular


<title type="display">vincular</title>

    verb transitiu
  1. vincular. Dos personas vinculadas por una gran amistad, dues persones vinculades per una gran amistat.
  2. dret [los bienes] vincular.
    3. verb pronominal
  3. vincular-se.

vincular

verb transitiu vincular Dos personas vinculadas por una gran amistad , dues persones vinculades per una gran amistat dret los bienes vincular verb pronominal vincular-se