Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

vinculació

<title type="display">vinculació</title>

femení vincolo m.

vinculació

<title type="display">vinculació</title>

Pronúncia: biŋkuləsió

femení

linking, binding.
figuradament bond, connexion.
dret entail.

vinculació

femení linking , binding figuradament bond , connexion dret entail

■ vinculació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinculació</title>

Partició sil·làbica: vin_cu_la_ci_ó
Etimologia: de vincular 1a font: 1839, DLab.

femení

1. Acció de vincular o de vincular-se;
2. l’efecte.
història del dret Cadascuna de les institucions jurídiques en les quals hom feia inalienable una massa de béns, sostreta així al comerç, i que restava en mans de determinades famílies, comunitats o institucions, gràcies a un ordre predeterminat i inalterable en les successions.

femení Acció de vincular o de vincular-se l’efecte història del dret Cadascuna de les institucions jurídiques en les quals hom feia inalienable una massa de béns, sostreta així al comerç, i que restava en mans de determinades famílies, comunitats o institucions, gràcies a un ordre predeterminat i inalterable en les successions

vinculació

<title type="display">vinculació</title>

Pronúncia: biŋkuləsió

femení

lien m.
història i dret action de rendre un bien inaliénable.

vinculació

femení lien m història i dret action de rendre un bien inaliénable

vinculacion

<title type="display">vinculacion </title>

nòm f

Català:

vinculacion

nòm f Accion o efècte de vincular Català vinculació © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana