Es mostren 594827 resultats

vincular


<title type="display">vincular</title>

    verb transitiu figuradament
  1. binden (a an ac).
    • (eng) verbinden (amb mit).
  2. economia vinkulieren.
  3. dret unveräußerlich machen.
    • als Fideikommiss (oder Majorat) vermachen.
  4. verb reflexiu sich (ver)binden.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vincular

vincular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vincular</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vinculare ‘lligar’ 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Lligar amb un vincle legal, moral, afectiu, etc. La història vincula els Països Catalans i Occitània.
    2. dret civil Gravar o subjectar béns o propietats a vincle, per tal de perpetuar-los segons llur finalitat o en la família determinada pel vinculador.
  2. pronominal Vincular-se als sectors conservadors del país.

vincular

vincular

vincular

vincular

vincular

vincular

vincular

vínculo


<title type="display">vínculo</title>

    masculí
  1. vincle. Vínculos de amistad, vincles d'amistat.
  2. dret vincle.
  3. figuradament vincle. El Mediterráneo es vínculo de unión de varios pueblos, la Mediterrània és vincle d'unió de diversos pobles.

vínculo

vindas

vindas

vindèlic
| vindèlica


<title type="display">vindèlic</title>

Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als vindèlics.
  2. masculí i femení història Individu d’una població cèltica situada en l’antiguitat a les planures de Suàbia i Baviera.

vindèlic
| vindèlica

vindicació

vindicació