Es mostren 594844 resultats

vinculant

vinculant

adjectiu Que uneix amb un vincle legal, moral o d'afecte Una resolució, un pacte o una decisió és vinculant quan obliga a complir-lo vinculació
Diccionari Català Alemany

vinculant

vinculant

adjectiu verbindlich, bindend, verpflichtend © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

vinculant

vinculant

adjectiu qui lie
Diccionari Català Anglès

vincular

vincular

verb transitiu to link , bind , tie dret to entail
Diccionari Català Castellà

vincular

vincular

    verb transitiu
  1. [lligar amb un vincle] vincular.
  2. dret [béns] vincular.
    3. verb pronominal
  3. vincularse.

vincular

verb transitiu lligar amb un vincle vincular dret béns vincular verb pronominal vincularse
Conjugador Català

vincular


<title type="display">vincular</title>

    1. INFINITIU

    1. vincular

    2. GERUNDI

    1. vinculant

    3. PARTICIPI

    1. vinculat
    2. vinculada
    3. vinculats
    4. vinculades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. vinculo
      2. vincules
      3. vincula
      4. vinculem
      5. vinculeu
      6. vinculen

      2. IMPERFET

      1. vinculava
      2. vinculaves
      3. vinculava
      4. vinculàvem
      5. vinculàveu
      6. vinculaven

      3. PASSAT

      1. vinculí
      2. vinculares
      3. vinculà
      4. vinculàrem
      5. vinculàreu
      6. vincularen

      4. FUTUR

      1. vincularé
      2. vincularàs
      3. vincularà
      4. vincularem
      5. vinculareu
      6. vincularan

      5. CONDICIONAL

      1. vincularia
      2. vincularies
      3. vincularia
      4. vincularíem
      5. vincularíeu
      6. vincularien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vinculi
      2. vinculis
      3. vinculi
      4. vinculem
      5. vinculeu
      6. vinculin

      2. IMPERFET

      1. vinculés
      2. vinculessis
      3. vinculés
      4. vinculéssim
      5. vinculéssiu
      6. vinculessin

    6. IMPERATIU

    1. vincula
    2. vinculi
    3. vinculem
    4. vinculeu
    5. vinculin

vincular

INFINITIU vincular GERUNDI vinculant PARTICIPI vinculat vinculada vinculats vinculades INDICATIU PRESENT vinculo vincules vincula vinculem vinculeu vinculen IMPERFET vinculava vinculaves vinculava vinculàvem vinculàveu vinculaven PASSAT vinculí vinculares vinculà vinculàrem vinculàreu vincularen FUTUR vincularé vincularàs vincularà vincularem vinculareu vincularan CONDICIONAL vincularia vincularies vincularia vincularíem vincularíeu vincularien SUBJUNTIU PRESENT vinculi vinculis vinculi vinculem vinculeu vinculin IMPERFET vinculés vinculessis vinculés vinculéssim vinculéssiu vinculessin…
Diccionari Castellà Català

vincular


<title type="display">vincular</title>

    verb transitiu
  1. vincular. Dos personas vinculadas por una gran amistad, dues persones vinculades per una gran amistat.
  2. dret [los bienes] vincular.
    3. verb pronominal
  3. vincular-se.

vincular

verb transitiu vincular Dos personas vinculadas por una gran amistad , dues persones vinculades per una gran amistat dret los bienes vincular verb pronominal vincular-se
Diccionari Català Alemany

vincular


<title type="display">vincular</title>

    verb transitiu figuradament
  1. binden (a an ac).
    • (eng) verbinden (amb mit).
  2. economia vinkulieren.
  3. dret unveräußerlich machen.
    • als Fideikommiss (oder Majorat) vermachen.
  4. verb reflexiu sich (ver)binden.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vincular

verb transitiu figuradament binden a an ac • eng verbinden amb mit economia vinkulieren dret unveräußerlich machen • als Fideikommiss oder Majorat vermachen verb reflexiu sich verbinden © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vincular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vincular</title>

Etimologia: del ll. vinculare ‘lligar’ 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Lligar amb un vincle legal, moral, afectiu, etc. La història vincula els Països Catalans i Occitània.
    2. dret civil Gravar o subjectar béns o propietats a vincle, per tal de perpetuar-los segons llur finalitat o en la família determinada pel vinculador.
  2. pronominal Vincular-se als sectors conservadors del país.

■ vincular

verb transitiu Lligar amb un vincle legal, moral, afectiu, etc La història vincula els Països Catalans i Occitània dret civil Gravar o subjectar béns o propietats a vincle, per tal de perpetuar-los segons llur finalitat o en la família determinada pel vinculador pronominal Vincular-se als sectors conservadors del país
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

vincular

vincular

verb transitiu lligar amb un vincle legare || dr vincolare, assoggettare verb pronominal legarsi