vindicar
-
verb transitiu
- [defensar] vindicar.
- [reivindicar] vindicar, reivindicar.
Es mostren 594823 resultats
vindicar
vindicar
verb transitiu defensar vindicar reivindicar vindicar , reivindicar
vindicar
<title type="display">vindicar</title>
-
verb transitiu
literàriament
- [jemanden] verteidigen (gegen eine falsche Beschuldigung).
- [etwas] fordern.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
vindicar
verb transitiu literàriament jemanden verteidigen gegen eine falsche Beschuldigung etwas fordern © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
vindicar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vindicar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. vindicare, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
-
verb
transitiu
- Defensar algú, especialment per escrit, contra una imputació injusta o contra una injúria.
- Fer valer algú el seu dret a una cosa; reivindicar.
■
vindicar
verb transitiu Defensar algú, especialment per escrit, contra una imputació injusta o contra una injúria Fer valer algú el seu dret a una cosa reivindicar
vindicar
<title type="display">vindicar</title>
verb transitiu difendere. || [reivindicar] rivendicare.
vindicar
verb transitiu difendere || reivindicar rivendicare
vindicar
<title type="display">vindicar</title>
[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb Defensar algú contra les faltes que se li imputen de manera injusta.
vindicar
Conjugació amb QU davant E, I verb Defensar algú contra les faltes que se li imputen de manera injusta
vindicar
<title type="display">vindicar</title>
Pronúncia: bindiká
-
verb transitiu
- [defensar algú] défendre, prendre la défense de.
- [reivindicar] revendiquer. verb pronominal
- [justificar-se] se justifier.
vindicar
verb transitiu defensar algú défendre , prendre la défense de reivindicar revendiquer verb pronominal justificar-se se justifier
vindicate
<title type="display">vindicate</title>
Pronúncia: ˈvɪndɪˈkeɪt
- transitive verb
- vindicar, justificar. reflexive verb
- to vindicate oneself justificar-se, vindicar els seus drets.
vindicate
transitive verb vindicar , justificar reflexive verb to vindicate oneself justificar-se , vindicar els seus drets
vindicatif
-ive
<title type="display">vindicatif</title>
Pronúncia: vɛ̃dikatif -iv
adjectiu venjatiu -iva.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
vindicatif
-ive
adjectiu venjatiu -iva © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
vindication
<title type="display">vindication</title>
Pronúncia: ˈvɪndɪˈkeɪʃən
noun vindicació, justificació.
vindication
noun vindicació , justificació
vindicatiu
-iva
<title type="display">vindicatiu</title>
Pronúncia: bindikətíw
adjectiu vindicative.
vindicatiu
-iva
adjectiu vindicative