Es mostren 594827 resultats

■ vindicador
| vindicadora

■ vindicador
| vindicadora

adjectiu i masculí i femení Que vindica
Traducció
Conjugador Català

vindicar


<title type="display">vindicar</title>

    1. INFINITIU

    1. vindicar

    2. GERUNDI

    1. vindicant

    3. PARTICIPI

    1. vindicat
    2. vindicada
    3. vindicats
    4. vindicades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. vindico
      2. vindiques
      3. vindica
      4. vindiquem
      5. vindiqueu
      6. vindiquen

      2. IMPERFET

      1. vindicava
      2. vindicaves
      3. vindicava
      4. vindicàvem
      5. vindicàveu
      6. vindicaven

      3. PASSAT

      1. vindiquí
      2. vindicares
      3. vindicà
      4. vindicàrem
      5. vindicàreu
      6. vindicaren

      4. FUTUR

      1. vindicaré
      2. vindicaràs
      3. vindicarà
      4. vindicarem
      5. vindicareu
      6. vindicaran

      5. CONDICIONAL

      1. vindicaria
      2. vindicaries
      3. vindicaria
      4. vindicaríem
      5. vindicaríeu
      6. vindicarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vindiqui
      2. vindiquis
      3. vindiqui
      4. vindiquem
      5. vindiqueu
      6. vindiquin

      2. IMPERFET

      1. vindiqués
      2. vindiquessis
      3. vindiqués
      4. vindiquéssim
      5. vindiquéssiu
      6. vindiquessin

    6. IMPERATIU

    1. vindica
    2. vindiqui
    3. vindiquem
    4. vindiqueu
    5. vindiquin

vindicar

INFINITIU vindicar GERUNDI vindicant PARTICIPI vindicat vindicada vindicats vindicades INDICATIU PRESENT vindico vindiques vindica vindiquem vindiqueu vindiquen IMPERFET vindicava vindicaves vindicava vindicàvem vindicàveu vindicaven PASSAT vindiquí vindicares vindicà vindicàrem vindicàreu vindicaren FUTUR vindicaré vindicaràs vindicarà vindicarem vindicareu vindicaran CONDICIONAL vindicaria vindicaries vindicaria vindicaríem vindicaríeu vindicarien SUBJUNTIU PRESENT vindiqui vindiquis vindiqui vindiquem vindiqueu vindiquin IMPERFET vindiqués vindiquessis vindiqués vindiquéssim vindiquéssiu…
Diccionari Català Anglès

vindicar

vindicar

verb transitiu to vindicate
Diccionari Castellà Català

vindicar

vindicar

verb transitiu vengar venjar defender vindicar reivindicar vindicar , reivindicar
Diccionari Català Castellà

vindicar

vindicar

    verb transitiu
  1. [defensar] vindicar.
  2. [reivindicar] vindicar, reivindicar.

vindicar

verb transitiu defensar vindicar reivindicar vindicar , reivindicar
Diccionari Català Alemany

vindicar

vindicar

verb transitiu literàriament jemanden verteidigen gegen eine falsche Beschuldigung etwas fordern © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vindicar

■ vindicar

verb transitiu Defensar algú, especialment per escrit, contra una imputació injusta o contra una injúria Fer valer algú el seu dret a una cosa reivindicar
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

vindicar

vindicar

verb transitiu difendere || reivindicar rivendicare
DIDAC Diccionari escolar

vindicar

vindicar

Conjugació amb QU davant E, I verb Defensar algú contra les faltes que se li imputen de manera injusta
Diccionari Català francès

vindicar


<title type="display">vindicar</title>

Pronúncia: bindiká
    verb transitiu
  1. [defensar algú] défendre, prendre la défense de.
  2. [reivindicar] revendiquer.
    3. verb pronominal
  3. [justificar-se] se justifier.

vindicar

verb transitiu defensar algú défendre , prendre la défense de reivindicar revendiquer verb pronominal justificar-se se justifier