Es mostren 594844 resultats

■ vindicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vindicació</title>

Partició sil·làbica: vin_di_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. vindicatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Acció de vindicar.
  2. dret penal Circumstància atenuant reconeguda a la responsabilitat criminal en el cas d’haver delinquit pel fet de venjar una ofensa rebuda o reparar-ne el greuge.

■ vindicació

femení Acció de vindicar dret penal Circumstància atenuant reconeguda a la responsabilitat criminal en el cas d’haver delinquit pel fet de venjar una ofensa rebuda o reparar-ne el greuge
Traducció
Diccionari Català francès

vindicació

vindicació

femení défense
Diccionari Castellà Català

vindicación

vindicación

femení vindicació
Diccionari Castellà Català

vindicador
-ra

vindicador
-ra

adjectiu i masculí i femení vindicador -a
Diccionari Català Italià

vindicador
-a

vindicador
-a

adjectiu i masculí i femení difensore -a || reivindicador rivendicatore -trice
Diccionari Català francès

vindicador
-a

vindicador
-a

adjectiu qui défend masculí i femení défenseur m
Diccionari Català Castellà

vindicador
-a

vindicador

adjectiu i masculí i femení vindicador -ra.

vindicador
-a

adjectiu i masculí i femení vindicador -ra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vindicador
| vindicadora

■ vindicador
| vindicadora

adjectiu i masculí i femení Que vindica
Traducció
Conjugador Català

vindicar


<title type="display">vindicar</title>

    1. INFINITIU

    1. vindicar

    2. GERUNDI

    1. vindicant

    3. PARTICIPI

    1. vindicat
    2. vindicada
    3. vindicats
    4. vindicades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. vindico
      2. vindiques
      3. vindica
      4. vindiquem
      5. vindiqueu
      6. vindiquen

      2. IMPERFET

      1. vindicava
      2. vindicaves
      3. vindicava
      4. vindicàvem
      5. vindicàveu
      6. vindicaven

      3. PASSAT

      1. vindiquí
      2. vindicares
      3. vindicà
      4. vindicàrem
      5. vindicàreu
      6. vindicaren

      4. FUTUR

      1. vindicaré
      2. vindicaràs
      3. vindicarà
      4. vindicarem
      5. vindicareu
      6. vindicaran

      5. CONDICIONAL

      1. vindicaria
      2. vindicaries
      3. vindicaria
      4. vindicaríem
      5. vindicaríeu
      6. vindicarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vindiqui
      2. vindiquis
      3. vindiqui
      4. vindiquem
      5. vindiqueu
      6. vindiquin

      2. IMPERFET

      1. vindiqués
      2. vindiquessis
      3. vindiqués
      4. vindiquéssim
      5. vindiquéssiu
      6. vindiquessin

    6. IMPERATIU

    1. vindica
    2. vindiqui
    3. vindiquem
    4. vindiqueu
    5. vindiquin

vindicar

INFINITIU vindicar GERUNDI vindicant PARTICIPI vindicat vindicada vindicats vindicades INDICATIU PRESENT vindico vindiques vindica vindiquem vindiqueu vindiquen IMPERFET vindicava vindicaves vindicava vindicàvem vindicàveu vindicaven PASSAT vindiquí vindicares vindicà vindicàrem vindicàreu vindicaren FUTUR vindicaré vindicaràs vindicarà vindicarem vindicareu vindicaran CONDICIONAL vindicaria vindicaries vindicaria vindicaríem vindicaríeu vindicarien SUBJUNTIU PRESENT vindiqui vindiquis vindiqui vindiquem vindiqueu vindiquin IMPERFET vindiqués vindiquessis vindiqués vindiquéssim vindiquéssiu…
Diccionari Català Anglès

vindicar

vindicar

verb transitiu to vindicate