<title type="display">vindicativo</title> adjectiu [vengativo] venjatiu -iva. [vindicatorio] vindicatiu -iva.
<title type="display">vindicta</title> femení literàriament Sühnung, Ahndung f. © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">vindicta</title> Accessory Etimologia: del ll. vindicta, íd. 1a font: 1803, DEst. Body femení Satisfacció, per raó de justícia, per la pena aplicada als delictes. Acció de reclamar el càstig del culpable perquè serveixi d’exemple.
<title type="display">vindicta</title> Pronúncia: bindíktə femení vindicte, vengeance. vindicta pública vindicte publique.
<title type="display">vindicte</title> Pronúncia: vɛ̃dikt(ə) femení dret vindicta. désigner qqn à la vindicte publique figuradament assenyalar algú com a culpable (o posar algú a la picota). © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç