Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ll. vīnŏfŏrum, llatinització del gr. oinóphoros (també en una forma ll. oenŏphŏrus) ‘vinya; recipient de vi; portador de vi’, amb influx de vinya en la -ny- i canvi de la terminació -or per la més freqüent -ol 1a font: 1344