Es mostren 594827 resultats

Viola

Viola

viola


<title type="display">viola</title>

Pronúncia: biɔ́lə
    femení
  1. botànica [Viola sp] violette.
  2. música viole, alto m.
    masculí i femení violista.
  3. ésser flors i violes figuradament i familiarment être du gâteau.
  4. tota la resta són violes figuradament i regionalisme tout le reste n'a aucune importance, tout le reste compte pour du beurre fam.
  5. viola arborescent [Viola arborescens] violette arborescente.
  6. viola blanca [Anemone alpina] anémone pulsatille.
  7. viola boscana violette des bois.
  8. viola d'aigua [Pingüicula sp] grassette.
  9. viola de ca [Viola canina] violette des chiens.
  10. viola de galàpet (de llop, de pastor) [Anemone hepatica] anémone hépatique (herbe de la Trinité).
  11. viola de gamba música viole de gambe.
  12. viola de mà viole de bras.
  13. viola d'olor (viola vera) botànica [Viola odorata] violette odorante.
  14. viola silvestre [Viola sylvestris] violette des bois.

viola

viola1

viola1

viola1

viola1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viola</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_o_la
Etimologia: del ll. viŏla, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. botànica
    1. Gènere de plantes herbàcies o subarbustives de la família de les violàcies (Viola sp), de fulles simples alternes i estipulades, flors zigomorfes i pentàmeres i fruits capsulars. Destaquen la viola alba (V. alba), la viola boscana (V. sylvestris), la viola canina (V. canina) i la viola d’olor, o viola vera (V. odorata).
    2. Per oposició a pensament, viola de flors unicolors i amb els dos pètals laterals pròxims a l’inferior.
    3. viola blanca Anemone alpina.
    4. viola blanca Nom aplicat a les violes de flor blanca.
    5. viola d’aigua Pingüícula.
    6. viola de galàpet (o de llop, o de pastor) Herba fetgera.
    7. viola morenera Ciclamen baleàric.
  2. literatura En els jocs florals, flor d’or i argent que s’ofereix a la millor composició de caràcter religiós.



  3. Vegeu també:
    viola2
    viola3

viola1

viola1


<title type="display">viola</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    femení botànica
  1. Veilchen n.
  2. viola blanca Weißes Veilchen n.
    • Echte Kuhschelle f.
  3. viola boscana Waldveilchen n.
  4. viola canina Hundsveilchen n.
  5. viola d'olor od vera Märzveilchen, Wohlriechendes Veilchen n.
  6. viola d'aigua Sumpfveilchen n.
  7. viola de galàpet od de llop, de pastor Leberblümchen n.



  8. Vegeu també:
    viola2



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

viola1

viola2

viola2

viola2

viola2

viola2

viola2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viola</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_o_la
Etimologia: d’origen incert, probablement de l’oc. viula (i viola), der. de viular ‘tocar un instrument de corda i també de vent’, de caràcter onomatopeic 1a font: 1410
Body
    música
  1. femení
    1. Instrument de cordes fregades amb arquet, semblant al violí, bé que d’una mida més grossa.
    2. viola d’arc (o viola de gamba) Instrument de cordes fregades amb arquet, de sis cordes, afinades com el llaüt.
    3. viola de mà Instrument de cordes pinçades i fons pla, de cinc cordes dobles i una de senzilla.
    4. viola de roda Instrument antic de cordes fregades, proveït d’un petit teclat per a la mà esquerra i d’una maneta per a la mà dreta, la qual acciona una roda que frega les cordes.
  2. masculí i femení Músic que toca la viola.



  3. Vegeu també:
    viola1
    viola3

viola2