Es mostren 594844 resultats

viole

viole

violemment

violemment

violence


<title type="display">violence</title>

Pronúncia: ˈvaɪələns
    noun
  1. violència.
  2. intensitat, impetuositat.
  3. to die by violence morir de mort violenta.
  4. to do someone a violence ferir algú, fer violència a algú.
  5. to do violence to one's feelings fer-se violència.
  6. to rob someone with violence robar algú utilitzant la violència.
  7. robbery with violence robatori a mà armada.
  8. to resort to violence recórrer a la violència.
  9. (idem) [two people] arribar a les mans.
  10. there was violence hi va haver violència.
  11. to do violence to a text fer violència en un text.

violence

violence


<title type="display">violence</title>

Pronúncia: vjɔlɑ̃s
    femení
  1. pròpiament i figuradament violència. Ils avaient recours à la violence, recorrien a la violència.
  2. des flambées de violence literàriament esclats m de violència (o atemptats m, o aldarulls m).
  3. faire violence [à qqn] fer violència a (o forçar, o violentar).
    1. [sexuellement] violar.
    2. figuradament [à un texte] forçar.
  4. par la violence per la violència. Il a répondu à la violence par la violence, ha respost a la violència per la violència.
  5. se faire une douce violence fer el (la) contrariat -ada.
  6. se faire violence fer-se violència (o violentar-se) [constrènyer-se a fer quelcom].
  7. une escalade de violence una escalada de violència.
  8. user de violence literàriament fer ús de (o servir-se de, o emprar, o fer servir, o utilitzar) la violència.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

violence

violència


<title type="display">violència</title>

  1. força.
    furor (fig.). El furor del mar procel·lós. El furor de les ones.
    impetuositat
    vehemència
    virulència
    rudesa. La rudesa d'un combat.
  2. Abs. Abús de força.
    forçament
    extorsió, violència que hom fa amenaçant, per la força, etc., per obtenir quelcom.
    constrenyiment
    brutalitat
    frenesí o frenesia. Estimar amb frenesia.



© Manuel Franquesa

violència

violència


<title type="display">violència</title>

Pronúncia: biulɛ́nsiə
    femení
  1. violence, force.
  2. recórrer a la violència to resort to violence, use force.
  3. fer violència a algú to do violence to someone.
  4. fer-se violència to do violence to one’s feelings.
  5. fer violència a una dona to rape a woman.
  6. violència de caràcter violence of character.

violència

violencia

violencia

violéncia

<title type="display">violéncia </title>

Body
    nòm f
  1. Usatge dera fòrça entà dominar a quauqu’un o hèr-li mau.
  2. Fòrça intensa que pòt costar maus.

  3. Català: violència


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

violéncia

violència

violència

    femení
  1. violencia.
  2. fer-se violència [constrènyer-se] hacerse violencia, violentarse.
  3. fer violència [a un text] violentar.
  4. fer violència a algú [forçar] hacer violencia a (o sobre) alguien, violentar a alguien.

violència

violència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violència</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_o_lèn_ci_a
Etimologia: del ll. violentia, íd. 1a font: c. 1400
Body
    femení
  1. Qualitat de violent. La violència d’un cop, de l’huracà, d’una malaltia, d’un desig, d’un discurs. Violència de caràcter.
    1. Manera de procedir violenta. Prendre el poder per la violència. Respondre a la violència amb la violència. Un règim de violència.
    2. Acció violenta. Les violències de la soldadesca.
    3. dret Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d’obligar-la a una determinada acció o omissió.
    4. fer-se violència Constrènyer-se amb esforç a fer alguna cosa.
    5. fer violència (a algú) Fer-li fer alguna cosa per força.
    6. fer violència (a algú) Violar-lo.
    7. fer violència (a un text) Fer-li dir una cosa que no diu.

violència