Es mostren 594827 resultats

violent


<title type="display">violent</title>

agressiu
impetuós
forcívol, fet per la força.
dràstic (dit esp. d'un purgant), que obra violentament i ràpidament. També fig.
furiós
desencadenat
terrible
frenètic (dit dels sentiments)
brutal (esp. caràcter)
ferotge o salvatge (fig.)
vehement
virulent (escrit, discurs, etc.)
rude (dit d'un combat, etc.)
fogós (fig.)
tempestuós, borrascós, etc.


© Manuel Franquesa

violent

violent


<title type="display">violent</title>

    adjectiu
  1. heftig, gewaltig.
  2. ungestüm.
  3. figuradament aufbrausend.
  4. gewaltsam, gewalttätig.
  5. literàriament violent.
  6. mort violenta gewaltsamer Tod m.
  7. esports violents kräftige sportliche Übungen f pl.
  8. retrets violents heftige Vorwürfe m pl.
  9. un temperament violent ein jähzorniger Charakter m.
  10. estar (od sentir-se) violent (en un lloc) sich gehemmt fühlen (an einem Ort).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

violent

violent
-ente

violent
-ente

violent
-a

<title type="display">violent</title>

adjectiu violento -a. Una pluja violenta, una pioggia violenta. || violento -a. Mitjans violents, mezzi violenti. || [agressiu] violento -a, aggressivo -a, brutale. || fig violento -a. Una passió violenta, una passione violenta. || ésser violent dispiacere. M'és molt violent de dir-t'ho, mi dispiace molto dirti questo. || estar (o sentir-se) violent essere (o sentirsi) a disagio.

violent
-a

violent

<title type="display">violent</title>

    adjectiu
  1. Que té violència, que és fet amb violència. Les tempestes molt violentes poden provocar inundacions.
  2. Que fa servir la força, que actua amb violència. Quan una persona violenta s'enfada, crida, dona cops i destrossa les coses.
  3. Una persona està violenta en una situació quan està incòmoda, cohibida i no sap com ha d'actuar.

violent

violent
-a


<title type="display">violent</title>

Pronúncia: biulén
    adjectiu
  1. violent -e. Un esforç violent, un effort violent.
  2. [agressiu] violent -e. Un discurs violent, un discours violent.
  3. figuradament violent -e. Una passió violenta, une passion violente.
  4. [que hom fa a contracor] gênant -e. M'és molt violent de demanar-li-ho, c'est très gênant pour moi de le lui demander .
    • [imposat per la força] gêné -e, mal à l'aise. Estar violent en un indret, être mal à l'aise dans un endroit.
  5. estar (sentir-se, trobar-seviolent être (se sentir) mal à l'aise, être gêné -e.

violent
-a

violent
| violenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">violent</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_o_lent
Etimologia: del ll. violentus, -a, -um, íd., der. de vis ‘força’ 1a font: c. 1260
Body
    adjectiu
    1. Que hom fa o que s’esdevé amb una força desfermada, extraordinàriament intensa. Un esforç violent. Una tempestat violenta.
    2. figuradament Una passió violenta. Un contrast violent de colors.
    1. Que es basa en la utilització de la força i no en mètodes pacífics, en la llei, en la justícia, etc. Mitjans violents. Una manifestació violenta.
    2. Agressiu. Un home, un caràcter, un discurs, violent.
    1. forçat 2. Una actitud violenta. Una interpretació violenta del text.
    2. Dit d’una situació en la qual hom està violent.
    3. Dit d’una acció que comporta, per al qui la fa, una forta resistència interior, que li resulta penible. M’és molt violent de demanar-li-ho.
    4. Cohibit, mancat de naturalitat, en una situació determinada. A ca la sogra sempre em sento, em trobo, molt violent. Haver de demanar diners et fa estar violent.

violent
| violenta

violent, -a

<title type="display">violent, -a </title>

Body
    adj m f
  1. Que passe damb ua fòrça plan intensa.
  2. Qu’a era basa damb era utilizacion dera fòrça.
  3. Ua persona agressiva.

  4. Català: violent -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

violent, -a

violentament

violentament

violentament

violentament