<title type="display">virer</title>
Pronúncia: viʀe
-
verb transitiu
- marina, marítim [faire tourner] virar. Virer le cabestan, virar el cabrestant.
- comerç i mercat [une somme] transferir.
- fotografia virar.
-
familiarment
expulsar, fer fora.
À la porte, virez-le !, (feu-lo) fora! .
- [licencier] despatxar, fer fora. Il s’est fait virer (de son travail), l’han fet fora de la feina.
- [qqch] treure, desempallegar-se pron de. Vire-moi tous ces vieux machins, treu-me tots aquests trastos vells.
verb intransitiu
- [tourner sur soi] giravoltar, girar, voltar. Il virait comme une toupie, giravoltava com una baldufa.
- [en rond] virar, girar [bruscament].
- marina, marítim virar.
- [braquer] girar, tombar. Virer à droite, girar (tombar) a la dreta.
- fotografia i química virar.
- medicina [cutiréaction] virar.
-
faire tourner et virer qqn
figuradament i familiarment
fer ballar algú com una baldufa [fer fer a algú tot el que hom vol].
• virer à tout vent canviar. - virer court agafar un revolt molt tancat.
-
virer de bord
marina, marítim
virar en rodó.
• figuradament canviar d’opinió (o de parer, o de camisa fam).
verb transitiu indirecte
- [à] tirar (a). Ce vin vire à l’aigre, aquest vi tira a agre.
- [couleur] virar (a). Après un bain, la pièce vire au rouge, després del bany, la peça vira a vermell.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
