Es mostren 594827 resultats
virtut
virtut
→ eficàcia , força Pràctica habitual del bé exemplaritat moralitat És una persona d'una gran moralitat santedat fig Compareu santimònia vida i actes d'una persona santa Compareu benviure el fet de viure honradament → castedat © Manuel Franquesa
virtut
<title type="display">virtut</title>
-
femení
- (Heil)Kraft f.
- Fähigkeit, Macht f.
- també medicina Wirksamkeit f.
- especialment Tugend f.
- per extensió Sittsamkeit f, besonders Keuschheit f.
- figuradament Verdienst n.
- virtut medicinal Heilkraft f.
- en virtut de locució prepositiva kraft, vermöge (gen).
- per virtut de auf Grund von.
-
en virtut de què?
aus welchem Grund?.
• mit welchem Recht? - ple de virtuts (sehr) tugendhaft.
- fer de la necessitat virtut aus der Not eine Tugend machen.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
virtut
femení HeilKraft f Fähigkeit, Macht f també medicina Wirksamkeit f especialment Tugend f per extensió Sittsamkeit f, besonders Keuschheit f figuradament Verdienst n virtut medicinal Heilkraft f en virtut de locució prepositiva kraft, vermöge gen per virtut de auf Grund von en virtut de què aus welchem Grund • mit welchem Recht ple de virtuts sehr tugendhaft fer de la necessitat virtut aus der Not eine Tugend machen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
virtut
<title type="display">virtut</title>
Pronúncia: birtút
-
femení
- virtue.
- virtut cardinal cardinal virtue.
- [capacitat] virtue, power.
- fer de la necessitat virtut to make a virtue of necessity.
- en virtut de locució preposicional by virtue of, by reason of.
- tenir la virtut de + infinitiu to have the virtue of + gerundi, have the power to + infinitiu.
virtut
femení virtue virtut cardinal cardinal virtue capacitat virtue , power fer de la necessitat virtut to make a virtue of necessity en virtut de locució preposicional by virtue of , by reason of tenir la virtut de + infinitiu to have the virtue of + gerundi , have the power to + infinitiu
virtut
<title type="display">virtut</title>
femení virtù. La virtut de la til·la, la virtù del tiglio. || [d'una persona] virtù. Ser un model de virtuts, essere un modello di virtù. || en (o per) virtut de in virtù di. || virtuts teologals, cardinals virtù soprannaturali (o teologali), cardinali.
virtut
femení virtù La virtut de la tilla , la virtù del tiglio || d'una persona virtù Ser un model de virtuts , essere un modello di virtù || en o per virtut de in virtù di || virtuts teologals , cardinals virtù soprannaturali o teologali, cardinali
virtut
<title type="display">virtut</title>
-
nom femení
- Una virtut és una característica o una qualitat bona d'una persona. La paciència és una virtut.
- Capacitat d'una cosa per a produir un efecte. Les plantes medicinals tenen la virtut de curar malalties.
virtut
nom femení Una virtut és una característica o una qualitat bona d'una persona La paciència és una virtut Capacitat d'una cosa per a produir un efecte Les plantes medicinals tenen la virtut de curar malalties virtuós , virtuosa
■
virtut
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virtut</title>
Accessory
Etimologia: del ll. virtus, -ūtis ‘caràcter distintiu de l’home; valor; vigor; qualitat moral, virtut’, der. de vir ‘home mascle; virilitat’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
femení
-
- Capacitat de produir un efecte determinat.
- especialment Eficàcia per a guarir una malaltia o un trastorn fisiològic. La virtut purgativa de l’oli de ricí. Aquest remei, si s’esbrava, perd tota la virtut.
- [usat generalment en expressions negatives] especialment Força vital d’una persona, força per a escalfar del sol, etc. El sol d’hivern no té virtut.
- en (o per) virtut de locució prepositiva Per l’acció de. Els cossos cauen en virtut de la gravitació.
-
- Qualitat bona d’una persona. Una dona plena de virtuts.
- Mèrit. Ha tingut la virtut d’esperar-lo fins ara.
- irònicament Té la virtut d’entendre-ho tot al revés.
- ètica i religió Disposició habitual de l’ànim per a les accions conformes al bé o a la llei moral i per a defugir el mal o la transgressió del que és manat.
- usat absolutament ètica Pràctica habitual del bé. El camí de la virtut.
- especialment ètica Castedat. Guardar intacta la virtut.
- fer de la necessitat virtut Donar-se mèrit com si hom fes volenterosament allò que inevitablement ha de fer.
- virtut capital cristianisme Cadascuna de les set virtuts (humilitat, generositat, castedat, paciència, temprança, caritat i diligència) que s’oposen als set clàssics pecats capitals.
- virtut cardinal ètica i cristianisme Cadascuna de les quatre virtuts (prudència, justícia, fortalesa i temprança) a què hom pot reduir les altres.
- virtut teologal cristianisme Cadascuna de les tres virtuts (fe, esperança i caritat) que tenen Déu mateix com llur objecte.
- plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia mitjana del segon cor de l’ordre angèlic.
■
virtut
femení Capacitat de produir un efecte determinat especialment Eficàcia per a guarir una malaltia o un trastorn fisiològic La virtut purgativa de l’oli de ricí Aquest remei, si s’esbrava, perd tota la virtut usat generalment en expressions negatives especialment Força vital d’una persona, força per a escalfar del sol, etc El sol d’hivern no té virtut en o per virtut de locució prepositiva Per l’acció de Els cossos cauen en virtut de la gravitació Qualitat bona d’una persona Una dona plena de virtuts Mèrit Ha tingut la virtut d’esperar-lo fins ara irònicament Té la virtut d’entendre-ho tot…
virtut
<title type="display">virtut</title>
Pronúncia: birtút
-
femení
- vertu.
- [d'una persona] vertu.
- [mèrit] mérite m. Tenir la virtut d'esperar, avoir le mérite d'attendre.
- [castedat] vertu. Guardar intacta la virtut, garder sa vertu intacte.
- plural cristianisme vertus.
- en (per) virtut de en vertu de.
- no tenir virtut [un remei] ne pas être efficace.
virtut
femení vertu d'una persona vertu mèrit mérite m Tenir la virtut d'esperar , avoir le mérite d'attendre castedat vertu Guardar intacta la virtut , garder sa vertu intacte plural cristianisme vertus en per virtut de en vertu de no tenir virtut un remei ne pas être efficace
viruela
<title type="display">viruela</title>
-
femení
- [enfermedad] verola, pigota.
- [señal que deja] gravadura, senyal m, marca.
- picado de viruelas ratat de la pigota, verolós -osa, pigotós -osa.
- viruela del ganado vacuno vaccí.
- viruelas locas medicina varicel·la.
viruela
femení enfermedad verola , pigota señal que deja gravadura , senyal m , marca picado de viruelas ratat de la pigota , verolós -osa , pigotós -osa viruela del ganado vacuno vaccí viruelas locas medicina varicella
virulé, a la
<title type="display">virulé, a la</title>
locució adverbial familiarment fet malbé.
virulé, a la
locució adverbial familiarment fet malbé
virulence
<title type="display">virulence</title>
Pronúncia: ˈvɪrʊləns; US: ˈvɪrjələns
noun also figurative virulència.
virulence
noun also figurative virulència