Es mostren 594827 resultats

virtut


<title type="display">virtut</title>

  1. eficàcia, força.
  2. Pràctica habitual del bé.
    exemplaritat
    moralitat. És una persona d'una gran moralitat.
    santedat (fig. Compareu: santimònia: vida i actes d'una persona santa)
    Compareu: benviure: el fet de viure honradament.
  3. castedat.



© Manuel Franquesa

virtut

virtut


<title type="display">virtut</title>

    femení
  1. (Heil)Kraft f.
  2. Fähigkeit, Macht f.
  3. també medicina Wirksamkeit f.
  4. especialment Tugend f.
  5. per extensió Sittsamkeit f, besonders Keuschheit f.
  6. figuradament Verdienst n.
  7. virtut medicinal Heilkraft f.
  8. en virtut de locució prepositiva kraft, vermöge (gen).
  9. per virtut de auf Grund von.
  10. en virtut de què? aus welchem Grund?.
    • mit welchem Recht?
  11. ple de virtuts (sehr) tugendhaft.
  12. fer de la necessitat virtut aus der Not eine Tugend machen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

virtut

virtut


<title type="display">virtut</title>

Pronúncia: birtút
    femení
  1. virtue.
  2. virtut cardinal cardinal virtue.
  3. [capacitat] virtue, power.
  4. fer de la necessitat virtut to make a virtue of necessity.
  5. en virtut de locució preposicional by virtue of, by reason of.
  6. tenir la virtut de + infinitiu to have the virtue of + gerundi, have the power to + infinitiu.

virtut

virtut

<title type="display">virtut</title>

femení virtù. La virtut de la til·la, la virtù del tiglio. || [d'una persona] virtù. Ser un model de virtuts, essere un modello di virtù. || en (o per) virtut de in virtù di. || virtuts teologals, cardinals virtù soprannaturali (o teologali), cardinali.

virtut

virtut

<title type="display">virtut</title>

    nom femení
  1. Una virtut és una característica o una qualitat bona d'una persona. La paciència és una virtut.
  2. Capacitat d'una cosa per a produir un efecte. Les plantes medicinals tenen la virtut de curar malalties.
virtuós, virtuosa

virtut

virtut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virtut</title>

Accessory
Etimologia: del ll. virtus, -ūtis ‘caràcter distintiu de l’home; valor; vigor; qualitat moral, virtut’, der. de vir ‘home mascle; virilitat’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    femení
    1. Capacitat de produir un efecte determinat.
    2. especialment Eficàcia per a guarir una malaltia o un trastorn fisiològic. La virtut purgativa de l’oli de ricí. Aquest remei, si s’esbrava, perd tota la virtut.
    3. [usat generalment en expressions negatives] especialment Força vital d’una persona, força per a escalfar del sol, etc. El sol d’hivern no té virtut.
    4. en (o per) virtut de locució prepositiva Per l’acció de. Els cossos cauen en virtut de la gravitació.
    1. Qualitat bona d’una persona. Una dona plena de virtuts.
    2. Mèrit. Ha tingut la virtut d’esperar-lo fins ara.
    3. irònicament Té la virtut d’entendre-ho tot al revés.
    4. ètica i religió Disposició habitual de l’ànim per a les accions conformes al bé o a la llei moral i per a defugir el mal o la transgressió del que és manat.
    5. usat absolutament ètica Pràctica habitual del bé. El camí de la virtut.
    6. especialment ètica Castedat. Guardar intacta la virtut.
    7. fer de la necessitat virtut Donar-se mèrit com si hom fes volenterosament allò que inevitablement ha de fer.
    8. virtut capital cristianisme Cadascuna de les set virtuts (humilitat, generositat, castedat, paciència, temprança, caritat i diligència) que s’oposen als set clàssics pecats capitals.
    9. virtut cardinal ètica i cristianisme Cadascuna de les quatre virtuts (prudència, justícia, fortalesa i temprança) a què hom pot reduir les altres.
    10. virtut teologal cristianisme Cadascuna de les tres virtuts (fe, esperança i caritat) que tenen Déu mateix com llur objecte.
  1. plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia mitjana del segon cor de l’ordre angèlic.

virtut

virtut


<title type="display">virtut</title>

Pronúncia: birtút
    femení
  1. vertu.
  2. [d'una persona] vertu.
  3. [mèrit] mérite m. Tenir la virtut d'esperar, avoir le mérite d'attendre.
  4. [castedat] vertu. Guardar intacta la virtut, garder sa vertu intacte.
  5. plural cristianisme vertus.
  6. en (pervirtut de en vertu de.
  7. no tenir virtut [un remei] ne pas être efficace.

virtut

viruela


<title type="display">viruela</title>

    femení
  1. [enfermedad] verola, pigota.
  2. [señal que deja] gravadura, senyal m, marca.
  3. picado de viruelas ratat de la pigota, verolós -osa, pigotós -osa.
  4. viruela del ganado vacuno vaccí.
  5. viruelas locas medicina varicel·la.

viruela

virulé, a la

virulé, a la

virulence

virulence