masculí
1. tir au visé tir de punteria (o tir de precisió).
2. tirer au visé tirar apuntant (o fer punteria).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [avec les yeux] mirada, visual.
2. [avec un appareil] mira. Ligne de visée, línia de mira.
3. [avec une arme] punteria.
4. figuradament objectiu m, mira, punt m de mira. C’était un homme à grandes visées, era un home de grans mires .
   • avoir de hautes visées tenir mires ambicioses (o pretensions, o vent al cap).
5. avoir des visées sur qqch tenir els ulls fixats en alguna cosa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. [un objectif, une cible] apuntar, encarar [una arma]. Il a visé et tiré, va apuntar i va disparar.
2. [pointer un viseur] visar, dirigir la visual.
3. [un appareil optique] enfocar.
4. viser haut figuradament apuntar amunt [tenir pretensions].
5. viser juste apuntar bé.
verb transitiu indirecte
6. [à] [pointer une arme] apuntar (a). Elle visa à la tête, apuntà al cap.
7. figuradament [avoir comme but] tendir (a), intentar, tenir com a objectiu, apuntar (a), pretendre incidir (en), tenir intenció (de), cercar, recercar, pretendre, proposar-se pron, visar infr. Elle visait à sa propre célébrité, tenia com a objectiu la seva celebritat. L’écrivain vise à provoquer l’émotion du lecteur, l’escriptor té com a objectiu de provocar l’emoció del lector.
verb transitiu
8. [revêtir d’un visa, examiner -un passeport, etc] visar. Il a fait viser son passeport, s’ha fet visar el passaport.
verb transitiu
9. apuntar a, tenir apuntat -ada, encanonar. Il avait visé le soldat au cœur, havia apuntat al cor del soldat.
10. figuradament [rechercher] recercar, proposar-se, considerar, ambicionar, anar de cara a fam [algun objectiu]. Ils visaient la popularité, recercaven la popularitat .
    1. [affecter, concerner] afectar, concernir, pertocar, importar, considerar, prendre en consideració. C’est une règle qui vise tout le monde, és una regla que afecta tothom.
    2. familiarment [regarder] mirar, espiar, guaitar.
11. être visé ésser al·ludit -ida (o ésser l’objectiu d’una crítica) [algú].
12. viser l’effet recercar l’efecte (o ésser efectista).
13. se sentir (être) visé sentir-se (ésser) l’objecte d’una crítica (o donar-se per al·ludit -ida). Elle se sentait visée, se sentia l’objecte de crítiques.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç