Es mostren 594823 resultats

viure


<title type="display">viure</title>

Pronúncia: bíwɾə
    verb transitiu
  1. to live through.
  2. to experience, go through.
  3. els que van viure la guerra those who lived through the war.
  4. vaig viure uns moments d’angoixa terribles I went through moments of real agony.
    5. verb intransitiu
  5. to live (a at in).
  6. viure bé to live well, be prosperous.
  7. (ídem) [una parella] to live happily together, live in harmony.
  8. saber viure bé to know how to get the best out of life.
  9. no deixar viure algú to harass someone.
  10. l’enveja no el deixa viure he is eaten up with envy.
  11. la vergonya no la deixa viure the shame of it is killing her.
  12. [mantenir la vida, subsistir] to live (de by, off, on).
  13. viuen molt just they have only just enough to live on, they are very hard up.
  14. viure per sobre de les pròpies possibilitats to live beyond one’s means.
  15. viure de renda to live on one’s rent (from properties, etc.).
  16. guanyar just per viure to earn a bare living.
    17. masculí
  17. life, way of life.
  18. li són iguals el viure i el morir it doesn’t matter to her whether she lives or dies.

viure

verb transitiu to live through to experience , go through els que van viure la guerra those who lived through the war vaig viure uns moments d’angoixa terribles I went through moments of real agony verb intransitiu to live a at in viure bé to live well , be prosperous ídem una parella to live happily together , live in harmony saber viure bé to know how to get the best out of life no deixar viure algú to harass someone l’enveja no el deixa viure he is eaten up with envy la vergonya no la deixa viure the shame of it is killing her mantenir la vida, subsistir to live de by, off…
DIDAC Diccionari escolar

viure

<title type="display">viure</title>

    verb
  1. Tenir vida. Els animals i les plantes neixen, viuen i moren. Els peixos no poden viure fora de l'aigua.
  2. Passar la vida d'una manera o d'una altra. Podem viure bé, malament, tranquils o preocupats.
  3. Ser normalment en un lloc, dormir-hi, tenir-hi les coses, fer-hi vida. Si dius la teva adreça, dius on vius. Les persones que viuen a Egipte són egipcis.
  4. Durar amb vida. Si una persona mor jove, viu pocs anys.
  5. Mantenir-se, guanyar-se la vida. Els jubilats viuen d'una pensió i dels estalvis que tenen.

viure

verb Tenir vida Els animals i les plantes neixen, viuen i moren Els peixos no poden viure fora de l'aigua Passar la vida d'una manera o d'una altra Podem viure bé, malament, tranquils o preocupats Ser normalment en un lloc, dormir-hi, tenir-hi les coses, fer-hi vida Si dius la teva adreça, dius on vius Les persones que viuen a Egipte són egipcis Durar amb vida Si una persona mor jove, viu pocs anys Mantenir-se, guanyar-se la vida Els jubilats viuen d'una pensió i dels estalvis que tenen
Diccionari Català Alemany

viure1


<title type="display">viure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    verb intransitiu
  1. leben.
  2. wohnen.
  3. Vegeu visca.
  4. viurà, doctor? wird er (über)leben, Herr Doktor?
  5. viure llargament (cent anys) lange (hundert Jahre) leben.
  6. Jaume I va viure al segle XIII Jakob I. lebte im 13. Jahrhundert.
  7. deixar de viure sterben.
  8. viure i deixar viure leben und leben lassen.
  9. aquesta criatura (la consciència) no la deixa viure dieses Kind (das Gewissen) lässt ihr keine Ruhe.
  10. fer viure (algú) artificialment jemanden künstlich am Leben erhalten.
  11. no viure figuradament nicht zur Ruhe kommen, keine Ruhe haben.
  12. viure feliç (modestament, per sobre de les seves possibilitats) glücklich (bescheiden, über seine Verhältnisse) leben.
  13. aquí s'hi viu bé hier lebt es sich gut.
  14. viure al dia in den Tag hinein leben.
    • von der Hand in den Mund leben.
  15. ensenyar de viure a (algú) jemandem Lebensart beibringen.
  16. (no) saber viure (nicht) zu leben wissen.
  17. viure d'un sou (a l'esquena d'algú) von einem Gehalt (auf jemandes Kosten) leben.
  18. viure de renda von seinen Renten leben.
    • figuradament sich auf seinen Lorbeeren ausruhen.
  19. viure de patates (del cel od de l'aire del cel) von Kartoffeln (von der Luft oder von Luft und Liebe) leben.
  20. no sols de pa viu l'home [Spruch] der Mensch lebt nicht vom Brot allein.
  21. viure a l'aire lliure im Freien leben.
  22. viure al camp (a ciutat) auf dem Land (in der Stadt) leben oder wohnen.
  23. vivim al carrer Major (al tercer pis) wir wohnen in der Hauptstraße (im dritten) Stock.
  24. viure amb els pares bei seinen Eltern wohnen.
  25. viure amb una dona mit einer Frau leben.
  26. viure junts od plegats zusammenleben.
    27. verb transitiu
  27. viure la fe (la música) den Glauben (die Musik) leben.
  28. viure una vida tranquil·la ein ruhiges Leben führen oder leben.
  29. viure un esdeveniment ein Ereignis (mit)erleben.
  30. viure un període de transició eine Periode des Übergangs erleben oder (von Anfang bis Ende) durchleben.
  31. viure una experiència tràgica eine tragische Erfahrung durchmachen.
  32. viure dies feliços amb (algú) mit jemandem glückliche Tage verleben oder verbringen.



    33. Vegeu també:
    viure2



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

viure1

verb intransitiu leben wohnen Vegeu visca viurà, doctor wird er überleben, Herr Doktor viure llargament cent anys lange hundert Jahre leben Jaume I va viure al segle XIII Jakob I lebte im 13 Jahrhundert deixar de viure sterben viure i deixar viure leben und leben lassen aquesta criatura la consciència no la deixa viure dieses Kind das Gewissen lässt ihr keine Ruhe fer viure algú artificialment jemanden künstlich am Leben erhalten no viure figuradament nicht zur Ruhe kommen, keine Ruhe haben viure feliç modestament, per sobre de les seves possibilitats glücklich bescheiden,…
Diccionari Català Castellà

viure1


<title type="display">viure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    verb intransitiu
  1. [ésser viu] vivir.
  2. vivir. Viure bé, malament, vivir bien, mal.
  3. [residir] vivir, residir. Viure a pagès, vivir en el campo.
  4. figuradament vivir. Aquests moments viuran sempre amb mi, estos momentos vivirán siempre conmigo.
  5. vivir, mantenerse pron. Viu del treball, vive del trabajo.
  6. [alimentar-se] vivir. No sols de pa viu l'home, no solo de pan vive el hombre.
  7. deixar de viure [morir] dejar de vivir.
  8. fer viure algú [allargar-li la vida] hacer vivir a alguien.
  9. no deixar viure figuradament [empipar] no dejar vivir.
  10. saber viure saber vivir.
    11. verb transitiu
  11. vivir. Viurem dies millors, viviremos días mejores. Viure noranta anys, vivir noventa años.



    12. Vegeu també:
    viure2

viure1

verb intransitiu ésser viu vivir vivir Viure bé, malament , vivir bien, mal residir vivir , residir Viure a pagès , vivir en el campo figuradament vivir Aquests moments viuran sempre amb mi , estos momentos vivirán siempre conmigo vivir , mantenerse pron Viu del treball , vive del trabajo alimentar-se vivir No sols de pa viu l'home , no solo de pan vive el hombre deixar de viure morir dejar de vivir fer viure algú allargar-li la vida hacer vivir a alguien no deixar viure figuradament empipar no dejar vivir saber viure saber vivir verb transitiu vivir Viurem dies…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viure1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: viu_re
Etimologia: del ll. vīvĕre, victum, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. intransitiu
    1. Tenir vida, ésser viu. Menjar per a viure.
    2. deixar de viure Morir.
    3. fer viure (algú) Allargar-li la vida.
    4. no viure (algú) hiperbòlicament No tenir un moment de repòs, desviure’s, per algú o alguna cosa. Amb tantes preocupacions, no viu ni deixa viure els altres.
    1. intransitiu Passar la vida de tal o tal manera. Viure bé, tranquil, modestament.
    2. transitiu Viure una vida feliç. Viurem dies millors.
    3. saber viure Saber adaptar-se als usos socials.
  3. intransitiu
    1. Residir, estar-se, habitar, en un lloc, amb algú. Viure a pagès, a ciutat. Viu al carrer del Pont. Viu a Ciutadella. Viu amb els pares.
    2. viure amb (algú) Cohabitar-hi, dit especialment de la persona que viu amb algú maritalment sense ésser-hi casat.
    1. transitiu Durar amb vida. Viure noranta anys. Viure molts anys, llargs anys.
    2. intransitiu figuradament Els instints salvatges viuen sempre en l’home.
    3. visqueu molts anys Fórmula de salutació, d’acomiadament.
  5. intransitiu
    1. Mantenir la vida, subsistir, guanyar-se la subsistència. Viure del treball, de l’especulació, del robatori, de renda. Viure a les costelles, a les despeses, d’algú.
    2. Alimentar-se, menjar. Viu només de fruita i verdura.



    6. Vegeu també:
    viure2

■ viure1

verb intransitiu Tenir vida, ésser viu Menjar per a viure deixar de viure Morir fer viure algú Allargar-li la vida no viure algú hiperbòlicament No tenir un moment de repòs, desviure’s, per algú o alguna cosa Amb tantes preocupacions, no viu ni deixa viure els altres intransitiu Passar la vida de tal o tal manera Viure bé, tranquil, modestament transitiu Viure una vida feliç Viurem dies millors saber viure Saber adaptar-se als usos socials intransitiu Residir, estar-se, habitar, en un lloc, amb algú Viure a pagès, a ciutat Viu al carrer del Pont Viu a Ciutadella Viu amb els pares viure amb…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

viure 1

<title type="display">viure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

verb intransitiu [ésser viu] vivere, esistere. || vivere. Viure bé, malament, vivere bene, male. || [residir] abitare, risiedere. Visc a ciutat, abito in città. Viu a Barcelona, abita a Barcellona. Vivien al carrer Còrsega, abitavano in via Corsica. Vivien a Anglaterra, abitavano in Inghilterra. || vivere. Viu del seu treball, vive del proprio lavoro. Viure de renda, vivere di rendita. || [alimentar-se] vivere. No sols de pa viu l'home, l'uomo non vive di solo pane. || fig vivere. Ella viurà sempre en el meu record, lei vivrà sempre nel mio ricordo. || deixar de viure cessare di vivere. || no deixar viure fig [empipar] non lasciar vivere.

verb transitiu vivere. Viure noranta anys, vivere novanta anni.


Vegeu també:
viure2

viure 1

verb intransitiu ésser viu vivere, esistere || vivere Viure bé, malament , vivere bene, male || residir abitare, risiedere Visc a ciutat , abito in città Viu a Barcelona , abita a Barcellona Vivien al carrer Còrsega , abitavano in via Corsica Vivien a Anglaterra , abitavano in Inghilterra || vivere Viu del seu treball , vive del proprio lavoro Viure de renda , vivere di rendita || alimentar-se vivere No sols de pa viu l'home , l'uomo non vive di solo pane || fig vivere Ella viurà sempre en el meu record , lei vivrà sempre nel mio ricordo || deixar de viure cessare di vivere || no deixar…
Diccionari Català Castellà

viure2

viure2

masculí vida vivir , vida f Bon viure , buen vivir Vegeu també viure 1
Diccionari Català Alemany

viure2

viure2

masculí Leben n Auskommen n tenir un bon viure ein gutes Auskommen haben Vegeu també viure 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viure2

■ viure2

masculí Vida No li diu res el viure Un viure tranquil, ordenat Vegeu també viure 1
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

viure 2

viure 2

masculí vivere, vita f Vegeu també viure 1