Es mostren 594823 resultats

vocació

vocació

femení Gabe Berufung f tenir vocació de metge sich zum Arzt berufen fühlen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

vocació

vocació

→ inclinació © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

vocació

vocació

femení vocación Tenir vocació artística , tener vocación artística
Diccionari Català Anglès

vocació

vocació

femení vocation , calling tenir vocació de to have a vocation for errar \ equivocar la vocació to miss one’s vocation
Diccionari Català Italià

vocació

vocació

femení relig vocazione || vocazione, attitudine Vocació artística , vocazione per l'arte
DIDAC Diccionari escolar

vocació

<title type="display">vocació</title>

nom femení Una persona té vocació d'artista, de metge, de capellà o d'una altra cosa quan té una inclinació, unes aptituds i una disposició a dedicar-s'hi.
vocacional

vocació

nom femení Una persona té vocació d'artista, de metge, de capellà o d'una altra cosa quan té una inclinació, unes aptituds i una disposició a dedicar-s'hi vocacional
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vocació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vocació</title>

Partició sil·làbica: vo_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. vocatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
    1. obsolet Crida.
    2. vocació hereditària dret català Crida que fa la llei o el causant a tots els possibles successors en el moment d’obrir-se el procés successori per la mort del causant.
  2. figuradament
    1. Bíblia i cristianisme Crida de Déu a algú invitant-lo a una missió o funció determinada.
    2. especialment cristianisme Inclinació a la vida religiosa o al ministeri sacerdotal, que hom interpreta, a la llum del llenguatge bíblic, com una crida especial de Déu.
    3. per analogia cristianisme Inclinació que porta l’home a triar entre els diversos estats de vida que se li presenten (el religiós o el laic, el matrimoni o el celibat, etc.).
    4. per extensió Aptitud, disposició, inclinació natural a exercir una professió, un art, a estudiar una carrera, etc. Vocació artística. Vocació de mestre. No se sent amb prou vocació per a la vida de muntanya.

■ vocació

femení obsolet Crida vocació hereditària dret català Crida que fa la llei o el causant a tots els possibles successors en el moment d’obrir-se el procés successori per la mort del causant figuradament Bíblia i cristianisme Crida de Déu a algú invitant-lo a una missió o funció determinada especialment cristianisme Inclinació a la vida religiosa o al ministeri sacerdotal, que hom interpreta, a la llum del llenguatge bíblic, com una crida especial de Déu per analogia cristianisme Inclinació que porta l’home a triar entre els diversos estats de vida que se li presenten el religiós o el laic, el…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

vocació

vocació

femení vocation Tenir vocació , avoir une vocation
Diccionari der aranés

vocacion

<title type="display">vocacion </title>

    nòm f Inclinacion, interès que sent ua persona entà ua forma de vida o de trabalh.

    Català: vocació


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vocacion

nòm f Inclinacion, interès que sent ua persona entà ua forma de vida o de trabalh Català vocació © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

vocación

vocación

femení vocació Tener vocación artística , tenir vocació artística cristianisme vocació